Paraules del síndic general, Vicenç Mateu Zamora. Dia de la Constitució, 14 de març de 2016
Paraules del Síndic General
M.I. Sr. Vicenç Mateu Zamora
Molt Il·lustres, Honorables, Magnífiques i Distingides Autoritats,
Excel·lentíssims Ambaixadors,
Benvolguts conciutadans, Senyores i Senyors,
El poble andorrà celebra avui el 23è aniversari de la Constitució. No és una xifra rodona, d’aquelles que conviden a festejar-la de manera especial, i tanmateix és indubtable la transcendència de la data perquè ens recorda el compromís amb el pacte cívic i polític que els andorrans vam assolir aquell 14 de març de 1993. Un compromís que és, alhora, una important responsabilitat, individual i compartida.
Fa tot just un any ens trobàvem a les portes de començar una nova legislatura. Els consellers electes estàvem llavors predisposats a assumir el mandat de les urnes amb l’entusiasme dels inicis, sense ser del tot conscients, encara, que el país s’enfrontava a la prova més dura de la seva història recent.
Els indicadors econòmics mostraven tímids signes de recuperació, després d’anys de crisi continuada, i avalaven les reformes endegades. Així confiàvem retrobar, a poc a poc, el camí de la prosperitat. I encara hi confiem, malgrat les dificultats dels darrers dotze mesos.
Vivim temps complicats. A escala internacional, l’ombra d’una recessió econòmica ha vingut a aigualir l’esperança de la sortida de la crisi; l’amenaça terrorista continua viva; l’escalfament global ja no és discutit per ningú i demana una acció concertada i urgent; la revolució digital representa un trasbals difícil de pair per l’estabilitat de la feina i la vida de tants treballadors. Europa viu circumstàncies especialment delicades –crisi dels refugiats, ascens de l’extrema dreta, replegament identitari, voluntat de sortida- que obren seriosos interrogants sobre els seus valors i el seu mateix projecte.
A l’ensems, l’encoberta devaluació social continua l’erosió inexorable de les classes mitges, fet que pot suposar un perill important per l’estabilitat econòmica i política, i també per a la cohesió i la convivència. Si aconseguir feina estable esdevé cada cop més difícil i tenir-ne no és ja garantia de sortir de la pobresa i la precarietat, la llavor de tots els extremismes pot arrelar amb força en legions de descontents i expulsats del sistema. Si tal com assenyala Zigmunt Bauman, els centres reals de decisió es troben i són percebuts pels ciutadans com cada cop més allunyats de l’elecció local dels representants polítics, la política encara pot ser més i més qüestionada.
I malgrat tot, la política, en el marc de la democràcia, no té alternativa. És per això que cal que ens esforcem per a una política cada cop millor, més propera, més eficaç, més assenyada. Una política que vetlli per tothom i no deixi ningú enrere. Una política, en definitiva, més al servei dels ciutadans. Aquest ha de ser l’horitzó que guiï els nostres actes. Sé que és un tòpic, però els tòpics tenen, sovint, una part de veritat. Només així els polítics podrem, amb independència de sigles i colors, continuar gaudint de la confiança dels ciutadans en aquest món que canvia acceleradament i que contínuament ha d’afrontar nous reptes, fins fa poc inimaginables.
Distingides autoritats, benvolguts conciutadans, senyores i senyors,
La sacsejada que hem patit enguany ens ha demostrat fins a quin punt l’obertura i la transparència, en el món global del qual formem part, no són una opció, sinó la condició necessària per assegurar la viabilitat del país. No volem, ni podem, viure aïllats. Això implica que hem de fer les coses bé, primer els polítics, tal com acabo de referir, però també els empresaris, els professionals de tota mena i els treballadors de qualsevol àmbit. A l’Administració els funcionaris han de ser exemplars, amb la professionalitat, el rigor i el deure de confidencialitat que en el seu dia van jurar o prometre, i els cossos especials, i els administradors de justícia, dipositaris de la sempre incerta confiança, que tant costa d’aconseguir com fàcil és de malbaratar.
Hem d’actuar tots plegats atents al sentir de la societat, sempre d’acord amb el precepte legal i oferint el millor de nosaltres mateixos des de les nostres respectives posicions. Perquè l’acció individual de cadascun de nosaltres compromet la prosperitat actual i futura, la percepció que es té de nosaltres com a societat i el bon nom de tots.
Hem passat un any molt complicat i dolorós. Un any en què un passat que crèiem ja superat ha amenaçat la voluntat d’obertura i transparència. Un any on s’ha fet més visible que mai la fragilitat del nostre país. Un any en el que s’ha treballat molt, en què s’ha fet un esforç ingent contra el rellotge, forçats a adoptar mesures excepcionals mai vistes a Andorra per afrontar situacions extraordinàries en les que hem intuït el fons de l’abisme, situacions extraordinàries per les que no estàvem preparats.
Un any en què clients i treballadors d’una entitat bancària ho han passat molt malament i, malgrat tot, han sabut mantenir un civisme i un capteniment encomiables. Vagi des d’aquí el meu més sincer reconeixement. Un any en què la confiança en el nostre país i el bon nom d’Andorra s’han vist sovint en entredit.
Un any en el que, com en totes les situacions límit, s’ha evidenciat el millor i el pitjor de la condició humana. Un any de valentia i coratge, i un any també de grans decepcions, en el que moltes màscares hauran caigut. Perquè hi ha moments singulars en la vida en què un, per bé i per mal, es juga definitivament qui és. Un any, doncs, en el que haurem après molt.
Al llarg d’aquests mesos, he vist moltes persones patir pel que havia succeït i voler, des del primer moment, ser part de la solució.
D’altres, han optat per una altra via. Ja en els moments inicials, quan buscàvem la millor sortida, o en el transcurs de l’any, conforme hem anat coneixent més els fets. Alguns fins i tot, a imatge dels protagonistes d’El pèndol de Foucault, del recentment traspassat Umberto Eco, han inventat una realitat paral·lela de natura conspiradora, degudament alimentada des de les xarxes socials, les mateixes xarxes que l’autor d’El nom de la rosa qüestiona amb l’esperit crític que sovint ens falta. Confio que la justícia, més aviat que tard, acabarà posant tothom al seu lloc.
Potser ens manca encara la distància necessària per valorar el comportament de cadascú en la seva justa mesura. La història s’encarregarà de pronunciar el seu veredicte implacable, inexorablement, i aleshores no hi haurà possibilitat ja de volta enrere.
Andorra, però, i perdoneu l’obvietat, és molt més que un banc. L’Andorra del segle XXI ha de ser l’Andorra de l’educació, de l’esforç, del mèrit i el talent. L’Andorra de tants i tants andorrans i residents que escriuen cada dia l’esdevenidor del nostre país amb llurs accions, idees i projectes. Trobarem aliats segur, però també competidors, en un món apressat que ens força a córrer tan sols per no perdre el lloc que hem aconseguit.
La responsabilitat es manifesta cada dia amb allò que fem. Ens podem sentir orgullosos de la maduresa amb què els ciutadans d’Andorra van respondre fa un any. És evident que, davant de les situacions més crítiques, els andorrans som capaços d’unir-nos fent valer el lema que ens defineix com a poble: Virtus unita fortior. Units som, sense cap mena de dubte, més forts. Units podem triomfar sobre les adversitats. Ho hem fet en el passat. Fem-ho també en el present, fem-ho cada dia.
Distingides autoritats, benvolguts conciutadans, senyores i senyors,
Els principis de la Constitució ens comminen a treballar des de les institucions perquè, a Andorra, les condicions de llibertat i d’igualtat d’oportunitats siguin reals i efectives. Perquè la justícia s’apliqui amb la rapidesa i la imparcialitat necessàries. Per promoure la tolerància.
La paraula és, en aquesta casa, el Consell General, l’instrument per confrontar idees i punts de vista. La discrepància no és només legítima, sinó que m’atreviria a dir que és desitjable. Perquè, ben segur, tots compartim un mateix objectiu, l’interès d’Andorra. La diferència rau, segons els casos, en el model social, en el ritme, o en l’estratègia.
De la nostra capacitat d’argumentar, de discutir, d’enraonar, en el marc de les regles de la democràcia parlamentària, en depèn que puguem modular, matisar, orientar i, en definitiva, millorar i enriquir les propostes que finalment aprovem. Les lleis que són el fonament de l’esdevenir econòmic, social i cultural del país.
Els ciutadans esperen de nosaltres que siguem capaços d’entendre’ns, que la sana confrontació política no suposi un bloqueig que acabi entorpint el desenvolupament normal del dia a dia. Per això hi ha límits que no cal depassar. La normalitat és, en temps convulsos, un bé preuat. Uns i altres, polítics i ciutadans, tenim el deure de contribuir-hi. Esforcem-nos plegats per entendre les raons de l’altre.
Vinguin de qui vinguin, els rumors, les acusacions fetes a la lleugera, les declaracions excessives a cara descoberta o sota l’empara del secret de les fonts, ens fan, a tots plegats, un flac favor.
Ara que albirem una sortida a la crisi de l’últim any, recuperem aquell esperit d’unitat al qual m’he referit. Deixem de costat la crispació que a voltes ha acompanyat aquest primer any de legislatura. Permeteu-me, des d’aquesta tribuna, de fer una crida al diàleg, al pacte, a la tolerància. Mantinguem-nos fidels al lema d’unió que, segons recull el preàmbul de la Carta Magna, volem que “orienti sempre les actuacions dels andorrans”. Tenim l’oportunitat de demostrar una vegada més que els andorrans, nacionals i residents, som capaços de treballar colze a colze, amb generositat i aparcant diferències supèrflues, quan el que ens hi juguem és el futur del nostre país.
Distingides autoritats, benvolguts conciutadans, senyores i senyors,
Fa 23 anys, el poble andorrà va aprovar la Constitució, havent-se declarat “decidit a perseverar en la promoció de valors com la llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés social, i a mantenir i enfortir unes relacions harmòniques d'Andorra amb la resta del món, i especialment amb els països veïns, sobre la base del respecte mutu, de la convivència i de la pau”.
Avui, al costat d’autoritats i de representants de la societat civil, comptem amb la presència de nombrosos ambaixadors acreditats al Principat. Davant d’ells, vull reafirmar el compromís d’Andorra amb el món.
Som un país petit, però sobirà, i és des de la nostra sobirania que volem aportar a totes les causes comunes de la humanitat la nostra col·laboració i el nostre esforç, tal i com manifesta la llei fonamental de la que celebrem l’aniversari. Senyores ambaixadores, senyors ambaixadors, sapigueu que teniu, en nosaltres, un poble amic de la justícia i la pau.
El futur d’Andorra és el futur d’Andorra en el món. De vegades ens falta perspectiva. Quan ens hem sentit atacats, hem pogut tenir la temptació, comprensible, de replegar-nos. Aparquem les nostres pors. És el moment de ser valents i confiar en nosaltres mateixos. Les oportunitats, si les sabem crear i aprofitar, les tenim dins i fora de casa nostra.
Som un país amb més de set-cents anys d’història. Amb la solidesa d’unes institucions que s’arrelen en els Pariatges, amb els valors que la Constitució erigeix en bandera, amb la fermesa de caràcter i la determinació de les nostres accions, podrem vèncer les dificultats presents i futures. Amb humilitat, amb austeritat, amb rigor, defugint l’autocomplaença, podrem construir l’Andorra de l’excel·lència, podrem bastir un futur d’esperança per a tots els ciutadans.
Moltes gràcies,
VISCA ANDORRA!
