LX Assemblea Plenària de la Conferència dels òrgans parlamentaris especialitzats en els afers de la Unió Europea dels parlaments dels Estats membres de la Unió Europea (COSAC)
COMISSIÓ LEGISLATIVA DE POLÍTICA EXTERIOR (CLPE)
Els Srs. Carles Enseñat, President de la CLPE, Carles Naudi, Vice-president de la CLPE, i Pere López, membre de la CLPE assisteixen aquests dies, en tant que observadors, a la LX Assemblea Plenària de la COSAC que té lloc a Viena (Àustria) del 18 al 20 de novembre del 2018.
La COSAC és la conferència parlamentària més antiga reconeguda en els tractats de la Unió Europea (UE), que agrupa tant representants dels parlaments nacionals membres de la UE com representants del Parlament Europeu, i on a més de ser convidats els parlaments dels països candidats a adherir-se a la UE, poden ser convidats a participar, a iniciativa de la presidència de la UE de torn, altres parlaments nacionals tercers en qualitat d’observadors, especialistes o invitats especials.
Aquesta és la sisena vegada que el Consell General participa com a observador en aquesta Conferència, un fòrum parlamentari que, des de 1989, treballa per reforçar la legitimitat democràtica en el si de la UE, promoure un paper actiu dels parlaments nacionals en els processos de presa de decisions de la UE, i fomentar la cooperació entre els parlaments nacionals i el Parlament Europeu.
Durant la Conferència s’estan debatent al plenari diversos temes d’actualitat constituïts en sessions de treball que són les següents:
Sessió I: Reflexió sobre la Presidència austríaca del Consell de la Unió europea. Àustria exerceix la seva presidència sota el lema: «Una Europa que protegeix». Els esforços desplegats per Àustria pretenen reforçar la Unió europea, apropant-la als seus ciutadans i restablint la seva confiança en les accions dutes a terme, en particular en tres temes prioritaris: la seguretat i la lluita contra la migració clandestina, la prosperitat i la competitivitat pel numèric així com l'estabilitat en el veïnat.
La seguretat i la lluita contra la migració clandestina
La migració és una de les principals prioritats de la presidència austríaca. La reforma del règim d’asil europeu comú així com l'alineació i el reforçament de l'Agència europea de la guarda de fronteres i costes (FRONTEX) són a l'avantguarda per tal d'assegurar una gestió eficaç de les fronteres exteriors i de lluitar contra la migració clandestina.
Així mateix, durant la presidència austríaca, s’ha considerat el fet de concloure les negociacions sobre els dossiers següents: la interoperabilitat entre els sistemes d'informació europeus (fronteres, visats, migracions, col·laboració judicial,...), la legislació sobre la ciberseguretat, el sistema europeu d'intercanvi d’informació sobre els antecedents penals (ECRIS), el sistema europeu de lluita contra les catàstrofes naturals (RescEU) i la verificació de les inversions estrangeres directes.
Assegurar la prosperitat i la competitivitat pel numèric
La Unió europea és la primera potència comercial i el més gran mercat únic mundial. Si la Unió europea pretén mantenir la seva prosperitat i la seva competitivitat és essencial d'evitar, de manera conseqüent, la reglamentació excessiva i de progressar en els dominis de la innovació i del numèric.
La culminació del mercat interior numèric, la modernització de l'administració pública i una política industrial renovada són elements que haurien d’afavorir les condicions claus pels models comercials i per les prestacions de serveis numèrics.
Estabilitat en el veïnat - Apropar l'Europa del Sud-Est a la Unió europea
Una Unió europea que ofereix als seus ciutadans estabilitat, seguretat i pau és concebible només quan aquestes també tenen lloc en el seu veïnat immediat. En aquest context, la presidència austríaca privilegia la promoció d’afavorir les relacions entre la Unió europea i els països d'Europa del Sud-Est, doncs aquesta regió forma part d'Europa tant en el pla econòmic com en matèria de polítiques de seguretat i d’estabilitat.
Sessió II: Brexit –Situació actual. El 23 de juny de 2016, 51,89 % de les electores i dels electors britànics van votar en referèndum la sortida del Regne Unit de la Unió europea. El 29 de març de 2017, la Primera ministra britànica, Sra. Theresa May, va iniciar el procés de sortida de manera jurídicament vàlida a títol de l’article 50 del Tractat sobre la Unió europea amb una notificació escrita al Consell europeu. D'ençà, la sortida està prevista pel mes de març de 2019, al finalitzar el període de negociacions de dos anys estipulat pel Tractat.
En març de 2018, les dues parts negociadores van convenir que un acord de transició fos conclòs després de la sortida del Regne Unit de la Unió europea, per garantir l’accés del Regne Unit al mercat interior i a la Unió duanera fins al 31 de desembre de 2020, i així mitigar els efectes del Brexit sobre els ciutadans i els operadors econòmics. Tanmateix, la Unió europea va indicar que aquestes regles transitòries només esdevindran aplicables si s’arriba a establir un acord de sortida entre el Regne Unit i la Unió europea, en cas contrari les disposicions relatives al mercat interior i a la Unió duanera deixarien d’estar en vigor al Regne Unit a partir del 30 de març de 2019.
Aquest acord tracta imperativament les qüestions associades a la sortida del Regne Unit de la Unió europea com els aspectes financers, els drets dels ciutadans, la seguretat, la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord, la lliure circulació de les persones i de les mercaderies.
Sessió III: Acció pel clima i Unió de l'energia. Les mesures relatives a la protecció climàtica constitueixen una de les principals prioritats de la Unió europea. En conseqüència, la Unió europea desplega esforços considerables per reduir de manera significativa les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle i redobla igualment esforços internacionals per protegir el medi ambient.
La presidència austríaca es concentra igualment en la utilització eficaç dels recursos, en el creixement sostenible, en el respecte mediambiental i en establir mesures per aconseguir un entorn desproveït de contaminació.
La Comissió ha inclòs la protecció climàtica dins els programes de despeses més rellevants de la Unió europea, i en concret en els següents: la cohesió, el desenvolupament regional, l'energia, els transports, la investigació i la innovació, la política agrícola comuna i el desenvolupament, fent del pressupost comunitari un factor de sostenibilitat.
Els països de la Unió europea han hagut de promoure fonts d'energia renovables tals com l’energia eòlica, la solar i la biomassa amb la finalitat d'arribar als objectius en matèria de fonts d'energia respectuoses amb el medi ambient.
En el domini de l'energia, la Comissió europea va presentar el projecte legislatiu «Una energia neta per a tots els Europeus», en el mes de novembre de 2016. Aquest projecte proporciona un marc jurídic eficaç per millorar l'eficàcia energètica i les energies renovables, per organitzar el mercat de l'electricitat i la seguretat en l'aprovisionament d’electricitat, i per gestionar la Unió de l'energia.
Aquest projecte comprèn quatre directives i quatre reglaments: una modificació de la directiva sobre les fonts d'energia renovables, una modificació de la directiva sobre l'eficiència energètica, el desenvolupament de la directiva sobre els edificis, un reglament sobre la governança de la Unió de l'energia, una modificació de la directiva sobre el mercat de l'electricitat, una modificació del reglament sobre el mercat de l'electricitat i una modificació del reglament instituint una Agència de col·laboració dels reguladors de l'energia (reglament ACER), i un reglament en relació a la prevenció de riscos.
Sessió IV: Una Unió europea transparent i més a prop dels seus ciutadans a la llum de les properes eleccions al Parlament europeu. Aquests darrers anys, la Unió europea ha hagut de gestionar diverses crisis que han sacsejat la confiança dels ciutadans en la Unió europea en tant que Unió que garanteix la seguretat i la pau. Pertany, doncs, a la Unió europea i a la presidència austríaca el restablir la confiança dels ciutadans i el dotar a la Unió europea d’aquells elements que consolidin la seva transparència.
L'un dels mitjans per a realitzar aquest objectiu consisteix en reforçar el principi de subsidiarietat i de proporcionalitat. La Unió europea ha de focalitzar-se en les grans qüestions que necessiten una solució comuna i fer prova de discreció amb aquelles qüestions menors de les quals els Estats membres o les regions ja poden prendre ells mateixos les decisions que corresponguin.
Les eleccions al Parlament europeu 2019
Pel que fa a les eleccions al Parlament europeu, previstes del 23 al 26 de maig de 2019, la Comissió europea proposa diverses mesures per així garantir unes eleccions lliures i equitables. Es tracta sobretot d'unes recomanacions sobre les xarxes de col·laboració electoral, sobre la promoció de la ciberseguretat, sobre la lluita contra les campanyes de desinformació, sobre aconseguir una transparència rellevant en la publicitat política en línia i sobre un reforçament de les regles de finançament dels partits polítics europeus.
Per a més informació, consulteu l’enllaç següent: