L'escriptora Hélène Legrais ofereix una conferència sobre la Maternitat d'Elna

Legrais va presentar ahir els treballs de recerca sobre la mestra i infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz, que van culminar amb la publicació l'any 2007 de la novel·la 'Les enfants d'Elisabeth'. Eidenbenz va ser la impulsora i responsable de la Maternitat d'Elna, una institució que va aconseguir salvar uns 600 infants fills de republicans espanyols i perseguits del nazisme entre els anys 1939 i 1944.

Paraules de benvinguda del síndic general, Vicenç Mateu Zamora, amb motiu de la conferència 'La Maternitat d'Elna i el combat d'Elisabeth Eidenbenz':

Distingides autoritats, senyores i senyors,

Bona tarda i benvinguts.

Aquesta tarda acollim al vestíbul del Consell General la conferència ‘La Maternitat d’Elna i el combat d’Elisabeth Eidenbenz’ a càrrec de l’escriptora i periodista Hélène Legrais, com a activitat paral·lela a l’exposició sobre la Retirada que vam inaugurar fa prop d’un mes al cap de casa de Casa de la Vall.

Vull recordar que l’exposició ‘Guerrillers, soldats oblidats’ és una iniciativa de l’Amical d’antics guerrillers espanyols Gard-Lozère, que es podrà veure a Casa de la Vall fins al proper 10 de març. Abans d’arribar a Andorra, la mostra havia recorregut nombroses localitats franceses com a exercici de memòria històrica i també com a homenatge a milers de persones –republicans espanyols- que, a la fi de la Guerra Civil, van travessar els Pirineus a la recerca d’un nou començament.

El 5 de febrer de 1939, el cap del govern francès, Édouard Daladier, va autoritzar l’entrada dels refugiats que havien arribat a la frontera. Es calcula que, en total, hi devia haver mig milió de persones que aspiraven a entrar a França, si bé la xifra oficial de persones que van ingressar al departament dels Pirineus Orientals és de 353.107 persones. El departament, en aquella època, tenia una població de 230.000 habitants.

Les xifres permeten que ens puguem fer una idea de la crisi humanitària que es va viure tot seguit: els refugiats van ser traslladats a les platges d’Argelers, on la zona es va envoltar de tanques de filferros i soldats i gendarmes que la vigilaven, sense unes mínimes condicions de salubritat.

A Argelers, als camps de Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès, la supervivència era difícil. La supervivència d’un nadó gairebé impossible, amb una taxa de mortalitat del 90%. És en aquest context que la suïssa Elisabeth Eidenbenz, mestra i infermera, va lluitar per obrir i dirigir la Maternitat d’Elna, una institució que entre el 1939 i el 1944 va aconseguir salvar uns 600 nens, fills de republicans espanyols i posteriorment de jueus que fugien del nazisme.

La seva és una d’aquelles històries que caldria escriure amb majúscules i, tot i així, ni avui és prou coneguda o reconeguda. En un moment en què correm el risc de repetir algun dels pitjors episodis del passat, l’altruisme, la generositat i la solidaritat d’Elisabeth Eidenbenz ens haurien de servir d’inspiració.

Al cap i a la fi, com ens recordava el poeta John Donne, el patiment de la humanitat és el patiment de tots i cadascun de nosaltres –i cito:

“Ningú no és una illa, complet en ell mateix.

Cada home és un bocí del continent, una part de la terra; si el mar se n'emporta una porció de terra, tota Europa queda disminuïda, tant li fa si és un promontori, o la casa d'un dels teus amics, o la teva pròpia casa.

La mort de qualsevol home m'afebleix perquè estic lligat a la humanitat.

Per això mai preguntis per qui toquen les campanes: toquen per tu”.

Novament, vull agrair a l’Aliança Andorrano-Francesa i al Lycée Comte de Foix que, amb el suport de l’Organització Internacional de la Francofonia, hagin volgut portar a Andorra tant l’exposició ‘Guerrillers, soldats oblidats’ com la conferència d’avui d’Hélène Legrais ‘La Maternitat d’Elna i el combat d’Elisabeth Eidenbenz’.

Cedeixo tot seguit la paraula a la presidenta de l’Aliança Andorrano-Francesa.

Moltes gràcies per la vostra assistència.