Intervenció de la subsíndica general, Mònica Bonell, durant el debat general en la 133 Assemblea de la UIP

Avui, dels 77.000 habitants que vivim a Andorra, un 56% sónestrangers. Els andorrans som minoritaris si bé els darrers anys l’accés a la nacionalitat s’ha facilitat. Convivim persones de 88 nacionalitats diferents i estem orgullosos de ser una terra d’acollida. 

I volem seguir sent-ho perquè significarà que seguim tenint unes condicions i mitjans que fan del nostre país un lloc atractiu per viure-hi i treballar-hi. Però sobretot ens agradaria seguir acollintels nouvinguts com ho hem estat fent aquests darrers 50 anys. Per què? Perquè de la manera com ho hem fet ens ha permès:aconseguir un elevadíssim grau de cohesió social; mantenir un alt nivell de seguretat ciutadana; conservar la nostra identitat; oferir a tots els avantatges de l’Estat del Benestar, oferir igualtat d’oportunitats; possibilitar la promoció social; assegurar una educació pública gratuïta per a tots; un lloc de treball....

Som conscients que cada país ha de trobar aquell sistema migratori que faci de la immigració un motor per a un creixement harmònic i sostenible, que sigui un element de riquesa i d’oportunitats, un impuls per al seu desenvolupament, que no afavoreixi la disgregació social, que permeti conservar una única societat si bé no homogènia, sí ben avinguda i amb punts en comú. I per poder assegurar una vida digna i cobrir les necessitats materials de tots, els estats necessitem una societat i una economia fortes.

Tots tenim una determinada realitat geogràfica, econòmica i humana. No tots compartim el mateix tipus d’immigració ni en la mateixa proporció; no en tots els nostres països la immigració té el mateix impacte en la societat, en la cultura o en l’economia.

A Andorra la immigració que hi arriba és sobretot immigració laboral i, a diferència d’altres petits estats, nosaltres no tenim treballadors que van i vénen però no viuen al país, sinó que el nostre és un model immigratori de residència efectiva llarga. Per tant, Andorra ha d'assumir una inversió pròpia en instruments d'integració i d'atenció social. 

El nostre sistema de quotes no neix de la voluntat de tancar-se, ja que de fet és una quota gran, sinó per gestionar adequadament el flux migratori, preservant la preuada cohesió social i una identitat pròpia.

Per Andorra és bàsic que tots els habitants ens sentim part d’una mateixa comunitat. La integració és un procés a dues bandes querequereix la contribució de tots. Un element decisiu per a laintegració és el respecte dels nouvinguts envers el país d’acollida, la seva gent i la seva cultura i llengua. Però també el tracte del país d’acollida envers als estrangers. 

Andorra mitjançant la feina i l’educació intenta que la igualtat d’oportunitats i de drets sigui real per a tots. La feina i l’educació són dos elements primordials per a la integració al nostre país, i per aquesta raó, condicionem la política migratòria al mercat de treball a través d’un sistema de quotes per professió i per nacionalitat (es prioritza l’atorgament de permisos als nacionals de Franca, Espanya i Portugal, països amb els quals Andorra té vincles especials). Per obtenir el permís de residència i treball és necessari estar en possessió d’una oferta de treball.

Tots els sistemes migratoris són millorables. Per això la utilitat d’aquests fòrums parlamentaris per conèixer i aprendre d’altres experiències i models d’acollida.

L’objectiu final ha de ser aconseguir més qualitat de vida, més oportunitats de millora i més prosperitat. La igualtat d’oportunitats i de possibilitats per a tots els ciutadans és bàsic per a la salut de les democràcies. El benestar de la societat promou la pau i la convivència. Com a parlamentaris som responsables de prevenir els conflictes, de garantir els drets humans i de crear les condicions per a una pau permanent.

No tots els països podem prendre la iniciativa per donar resposta a les greus crisis mundials o als grans reptes globals, però sí que tots podem treballar per evitar actituds de rebuig o l’exclusió del benestar a grups de la població. Cap dels nostres estats està a salvo dels conflictes i enfrontaments interns i per això, és important que seguim promovent i enfortint valors, actituds, tradicions, comportaments i estils de vida basats en el respecte a la vida, el respecte als drets i llibertats fonamentals, el compromís a la resolució pacífica dels conflictes i al respecte i la promoció del dret al desenvolupament i al dret a la igualtat de drets. Tots podem ser font de protecció i d’esperança.

Més enllà de les polítiques immigratòries pròpies, quan hi ha una crisi humanitària com l’actual, tots els països haurien de prestar ajuda en la mesura de les seves possibilitats. En aquest sentit, el Govern d’Andorra, ja es va mostrar predisposat a acollir refugiats sirians de manera coordinada amb la Unió Europea.