El síndic general, Vicenç Mateu, pronuncia el tradicional discurs de Meritxell

Discurs del síndic general, Vicenç Mateu Zamora, amb motiu de la celebració del Dia de Meritxell

M.I. Sra. Subsíndica,

MM. II. Srs. Consellers i Sres. Conselleres Generals,

M.I. Cap de Govern,

MM. II. Representants dels Coprínceps,

Hbles. Cònsols,

Sr. President del Consell Superior de la Justícia,

Sr. President del Tribunal Constitucional,

M.I.Srs.Ministres,

Excel·lentíssims ambaixadors,

Digníssimes autoritats,

Benvolguts conciutadans,

Senyores i senyors.

Ens retrobem un any més en aquesta Sala dels Passos Perduts de la Casa de la Vall per celebrar, institucionalment, la festa de Meritxell. Meritxell marca, com és tradició, la fi de l’estiu i l’inici d’un nou curs. En aquesta ocasió, un curs polític que veurà l’esgotament de l’actual mandat. Bé podem dir que la present legislatura, malgrat el començament convuls que va tenir, ha complert i seguirà complint fins al final amb la seva funció principal: acompanyar Andorra en l’important procés de reformes endegat els darrers anys.

Els nombrosos projectes que tenim a tràmit parlamentari en aquest darrer període de sessions són una bona prova que Andorra no s’atura, que Andorra es transforma dia a dia per millorar en els diversos àmbits: per avançar cap a una economia sostenible que sigui la base del benestar i el progrés social, per generar noves oportunitats, per projectar-nos cap a un futur ple d’esperança. El compromís dels consellers i les conselleres generals amb la ciutadania és fins la darrera jornada, fins al darrer moment. Això vol dir que hem de treballar ara i fins llavors amb la mateixa dedicació i el mateix sentit de la responsabilitat que el dia que vam tenir l’honor d’assumir el nostre càrrec. Perquè no vivim en una realitat separada. 

Hem de ser conscients que formem part d’un engranatge, les institucions amb la societat civil, que segueix funcionant més enllà dels cicles polítics i que les nostres accions d’avui tindran continuïtat en els temps a venir. Hem d’esmerçar els nostres esforços perquè el llegat de la legislatura signifiqui un avenç en el camí de prosperitat que estem traçant per a Andorra.

Distingides autoritats, Senyores i senyors.

Aquest 2018 estem celebrant el 25è aniversari de la Constitució. L’efemèride ens serveix per fer bandera dels valors que en ella s’hi proclamen, que són en definitiva els valors de la societat andorrana: la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona. Aquests valors no van néixer del no-res l’any 1993, sinó que són fruit d’un llarg recorregut històric. Des d’aquí voldria mostrar el meu més sincer reconeixement a tots els que, des d’un o altre lloc, en diferents moments temporals, van empènyer el camí de la necessària transformació política i institucional.

La Constitució és el gran pacte cívic, impulsat i assumit democràticament pel poble andorrà, el qual, a més de recollir un modern catàleg de drets i llibertats, fixa l’estructura institucional que avui es reflecteix, a través dels seus representants, en aquesta Sala. Les institucions contemporànies són igualment la manifestació d’una evolució, de segles, que ha permès anar adaptant el funcionament del país als signes dels temps. És per això que, davant de certs qüestionaments que darrerament irrompen amb força als mitjans de comunicació i en altres àmbits de l’esfera pública, convé recordar fins a quin punt l’Andorra d’avui dia -una Andorra pròspera, una Andorra independent- és deutora de la solidesa d’aquestes institucions.

El Coprincipat, estructura que neix del primer Pariatge de 1278, ha estat i continua sent avui la màxima expressió d’un equilibri que ens ha permès de perviure, preservant la nostra singularitat, enmig de dues grans potències. Tanmateix, les nostres relacions internacionals, la seguretat i la confiança amb la qual ens podem presentar davant dels organismes multilaterals, i el mateix model educatiu del qual ens sentim orgullosos, se sustenten en una forma d’Estat que, amb les seves característiques concretes, ens fa únics en el món. No oblidem que, en aquest món que hi perd quan camina cap a la uniformització, les nostres institucions ens permeten de tenir una identitat pròpia i ens fan més forts per enfrontar els molts reptes que tenim plantejats com a societat i com a país. 

Potser no n’hem sabut prou, els responsables polítics, de transmetre als més joves els valors del Cap d’Estat únic i indivís, del Coprincipat -no en els termes feudals, com alguns en fan la caricatura, sinó amb les atribucions absolutament contemporànies que el poble andorrà li ha conferit a través de la Constitució. En aquest sentit ens cal fer una reflexió col·lectiva i institucional, una reflexió d’ampli abast. L’hem de fer els responsables polítics i l’hem de fer des de les institucions. Però no només. En el marc del lliure debat d’una societat plenament democràtica, gosaria demanar de posar les coses al seu lloc, de no crear debats artificials o forçats. Demanaria una certa contenció i mesura, perquè totes les propostes mereixen un debat argumentat i serè. Demanaria sobretot, rigor i honestedat intel·lectual a l’hora d’exposar les legitimes idees de cadascú, que la defensa de les posicions pròpies es fes sense faltar a la veritat i sense oblidar interessadament una part de la qüestió, perquè no s’hi val a fer com es pogués tot i no passés res. Demanaria, si no fos molt demanar, de no jugar el joc de la desestabilització que potser a alguns convé, però que ben segur, ens fa mal a tots nosaltres, fa mal a tot el país.

Distingides autoritats, benvolguts conciutadans,

Som a les portes de celebrar el 600 aniversari del Consell de la Terra, antecessor de l’actual Consell General. Quan el 1419 els Coprínceps atorguen el privilegi pel qual la població pot designar els seus representants i que aquests es reuneixin públicament per tractar de temes d’interès general, el que fan en realitat és oficialitzar les trobades que ja se celebraven anteriorment. No és estrany, doncs, que l’evolució d’aquesta assemblea, indestriable des de fa segles de l’esperit més genuïnament andorrà, sigui avui dia la institució més ben valorada pel conjunt de la població. 

Deia l’historiador Domènech Bascompte que la història d’Andorra és la història del Consell General. Al cap i a la fi, aquesta és la institució que, com és lògic, els andorrans ens sentim més nostra. Un sentiment que des de la Sindicatura,i gràcies també al fet de disposar des del 2011 d’una nova seu espaiosa i funcional, hem procurat de reforçar, anant més enllà de la tasca legislativa que ens és principal i pròpia i programant un seguit d’actes cívics i culturals que, a poc a poc, s’han anat convertint en un referent ciutadà.

La mateixa història del Consell de la Terra, com a assemblea representativa que ha evolucionat al llarg dels segles fins a convertir-se en l’actual institució parlamentària, demostra fins a quin punt els andorrans hem confiat en la capacitat d’entesa -de raonar i d'enraonar- i en definitiva d’arribar a acords, com a mitjà per dilucidar aquells assumptes que són importants. Ara que som a punt d’encetar un nou curs polític, no puc sinó desitjar que tots aquells que ens trobem en aquests moments a les institucions públiques, en un o altre paper, sapiguem ser els dignes hereus d’aquesta llarga tradició. I que també ho siguin els que, ben aviat, vindran després de nosaltres. Tenim el deure de fer tot el possible per estar a l’alçada de la nostra responsabilitat i treballar, amb generositat, pel bé d’Andorra.

Però la responsabilitat amb el país no és només cosa dels polítics. Som molt pocs –massa pocs- com per que la responsabilitat individual de cadascú no ajudi a dibuixar el rostre més o menys amable, més o menys pròsper, el rostre més o menys just i acollidor del nostre país. Un país on tothom pugui viure dignament i del que tothom vulgui sentir-se’n part i presumir-ne amb orgull.

Com deia al principi, formem part tots plegats d’un engranatge -polítics i ciutadans, mitjans de comunicació, institucions i entitats cíviques i corporatives- el bon funcionament del qual depèn de totes i cadascuna de les seves peces. El dia de Meritxell, que omplim de proclames i bons sentiments, és l’ocasió perfecta per renovar el nostre compromís amb Andorra, l’Andorra present i l’Andorra dels anys a venir.

Distingides autoritats, benvolguts conciutadans,

Avui, dia de Meritxell que convoca els andorrans, sapiguem elevar la mirada. Al marge de les disputes del dia a dia, sapiguem destriar els assumptes de poca volada d’allò veritablement important. Sapiguem avantposar el bé comú i l’interès general a la cobdícia o l’ambició personals. 

Perquè Andorra és el nostre bé més preuat, perquè Andorra és un petit miracle de saviesa històrica que se sosté en un sistema de fràgils equilibris que no són de franc, equilibris que hauríem de saber mantenir i preservar. Adonem-nos de la molta sort que tenim de tenir el país que tenim; adonem-nos de la molta sort que tenim com a andorrans.

Andorra només compta amb nosaltres, amb les institucions i amb els ciutadans. Amb la força que ens confereix la història, i amb els valors que abracem com a guia, avancem decidits, sense deixar ningú enrere, cap a un futur de prosperitat i d’oportunitats per a tothom.

Molt bona festa de Meritxell i visca Andorra!