El síndic general, Vicenç Mateu, participa al Congreso Internacional Constitucional organitzat per les Corts Generals espanyoles i el Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC)
El síndic general, Vicenç Mateu, participa avui i demà al Congreso Internacional Constitucional, organitzat per les Corts Generals espanyoles i el Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC) amb motiu del 40è aniversari de la Constitució Espanyola. Mateu ha pres part en la primera de les taules rodones sobre els "Processos de transició política a Iberoamèrica". A més del síndic general, han intervingut en aquesta taula Juan Pablo de Laiglesia y González de Peredo, secretari d'Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica i el Carib; Francisco Ribeiro de Menezes, ambaixador de Portugal a Espanya i també a Andorra; Federico Ramón Puerta, ambaixador d'Argentina; i Ana Pastor Julián, presidenta del Congrés dels Diputats. La secretària general de la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB), Rebeca Grynspan, ha estat l'encarregada de moderar la taula.
El síndic general ha subratllat que, a diferència dels altres casos exposats, la Constitució d'Andorra, de la qual se celebra aquest any el 25è aniversari, no va suposar la transició d'un règim dictatorial a un règim democràtic, sinó la transició de l'Antic Règim a un règim constitucional democràtic. Mateu, després de fer un breu repàs a alguns dels moments més rellevants de la història d'Andorra, com ara els Pareatges de 1278 i 1288 i l'establiment del Consell de la Terra el 1419, ha recordat que Andorra no ha viscut ni viu aïllada del seu entorn. Així, la voluntat de reforma de les institucions, que pren un nou impuls a partir de la dècada de 1970, es veu influenciada pels processos de transició democràtica a Portugal i Espanya, i la mateixa culminació del procés constituent té al seu favor un context propici, amb esdeveniments rellevants a l'entorn europeu com ara la caiguda del mur de Berlín.
En la seva intervenció, el síndic general ha explicat que la Constitució andorrana va ser una Constitució pactada entre els Coprínceps i el poble andorrà, en una taula tripartida que permet visualitzar el plantejament de les negociacions. Per al poble andorrà, la Constitució és principalment una afirmació de sobirania. La Constitució, a més, va permetre l'actualització de les institucions després dels importants canvis econòmics i socials que havia viscut Andorra a partir de la dècada de 1930.
La Constitució, que va rebre gairebé un 75% de suport en el referèndum del 14 de març de 1993, estableix el model d'Estat -un Coprincipat parlamentari- i recull, a més de l'estructura institucional, un catàleg de drets i llibertats fonalmentals. En aquest sentit, la Constitució andorrana és innovadora respecte a les Constitucions de l'entorn en incorporar el dret de les generacions futures a un medi ambient preservat. Altres aspectes recollits per la Constitució andorrana són la limitació de mandats per a un seguit de càrrecs institucionals i la iniciativa legislativa popular, entre altres.
El síndic general ha conclòs la seva intervenció apuntant que, en aquests 25 anys, la Constitució s'ha anat desenvolupant, no només des des la perspectiva política, sinó també des del punt de vista econòmic i social. Mateu ha reconegut que se li fa "difícil pensar què seria Andorra sense Constitució" i ha apuntat que Andorra és un sistema delicat d'equilibris, reflectit en la mateixa Carta Magna. Privada del recurs a la força, Andorra sempre s'ha hagut de fer valdre mitjançant la "raonabilitat i l'astúcia". El síndic general ha acabat parafrasejant l'escriptor català Josep Pla per a qui "els andorrans són diplomàtics per naturalesa, sempre extramadament prudents davant de les adversitats" com a clau per a la pervivència del país.