Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sou a: Inici / ca / Notícies / Discurs del síndic general, Vicenç Mateu, amb motiu de la sessió tradicional de Sant Tomàs

Discurs del síndic general, Vicenç Mateu, amb motiu de la sessió tradicional de Sant Tomàs

Sessió tradicional de Sant Tomàs, 21 de desembre de 2015

 

Sres. i Srs. consellers, digníssimes autoritats,

Permeteu-me unes paraules abans d’aixecar la sessió.

Avui és el dia que, tradicionalment, fem balanç de la feina feta pel Consell General durant l’any. Una feina que no podem deslligar del que han estat per a Andorra aquests primers mesos de la setena Legislatura constitucional.

Vam començar la legislatura amb un gran ensurt, a contrapeu. Ens va tocar de fer front, tan de pressa com la llei ens ho permeté, a un assumpte de gravetat extrema en relació a la capacitat del país. La constitució del consell, la sessió d’investidura, la posada en marxa de l’activitat legislativa se succeïren al ritme necessari per encarar el més aviat possible el camí de la millor solució.

La crisi de la BPA ha comportat la creació d’una Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera, encarregada d’analitzar els factors que han contribuït a desencadenar aquesta situació i proposar, un cop se n’hagin extret les conclusions, les mesures correctores que escaiguin.

Aquesta comissió s’ha reunit fins ara 21 vegades i ha cridat a comparèixer els responsables de l’AREB, l’INAF i la UIFAND, així com representants de l’ABA, de l’Associació d’Entitats Financeres d’Inversió i del sector assegurador. Igualment, han comparegut en el si de la Comissió especial el cap de Govern, el ministre de Finances i el ministre d’Afers Exteriors.

En el que portem de legislatura s’han aprovat 8 lleis, 7 a iniciativa del Govern i una a iniciativa dels Comuns. La primera d’elles, tramitada amb extrema urgència i necessitat després de la constitució de l’actual Consell General, va ser la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.

Constatem, doncs, que l’afer BPA ha tingut una incidència important en l’activitat parlamentària.

Faltaríem a la veritat, però, si ignoréssim la resta de qüestions que s’han abordat, tant en el si de les comissions legislatives com a les pròpies sessions de Consell General.

Vull recordar que s’han ratificat 8 convenis internacionals, entre els quals cal destacar, pel que suposen per a l’obertura d’Andorra, els convenis per evitar la doble imposició amb el Regne d’Espanya i el Gran Ducat de Luxemburg.

El control parlamentari del Govern s’ha concretat, fins a la data, en la formulació de 152 preguntes, 140 de les quals ja han estat respostes.

Pel que fa a les comissions legislatives, s’han celebrat un total de 94 reunions, sense tenir en compte les 21 reunions de la Comissió especial: la Comissió Legislativa d’Economia s’ha reunit 12 vegades; la Comissió de Política Exterior, 14 vegades; la Comissió d’Educació, 10 vegades; la d’Afers Socials, 8 vegades; la de Política Territorial, 6 vegades; la d’Interior, 6 vegades també; la de Sanitat, 11 vegades; i la de Finances i Pressupost, 27 vegades.

Els diferents ministres del Govern han anat compareixent puntualment davant de les comissions i el ministre d’Afers Exteriors ho ha fet de manera periòdica per informar dels avenços en la negociació amb la Unió Europea.

Però la feina no s’acaba amb la finalització oficial de l’actual període de sessions. A banda d’algun altre assumpte, tenim 7 projectes de llei en tràmit parlamentari, entre els quals el projecte de llei de pressupost per a l’any 2016. És evident que caldrà habilitar dates entre períodes de sessions per a les comissions i també per a algunes sessions extraordinàries del Consell General. I ho farem, tal com ja s’ha vingut fent amb anterioritat a aquesta legislatura, conscients que és el nostre deure.

Tanmateix, voldria agrair en aquest punt la dedicació de tots els consellers generals de cara a la tasca legislativa. És la nostra obligació, sens dubte, treballar cada dia des de la responsabilitat que tenim l’honor d’haver assumit. És, en definitiva, el nostre compromís amb Andorra. Però no per això vull deixar de reconèixer l’esforç que feu per servir el càrrec.

Avui que acomiadem l’any parlamentari, vull tenir també un sentit record pel malaurat Martí Salvans, un conseller excel·lent que es mantindrà viu a la nostra memòria com un mestre, com un exemple a seguir, com un amic.

 

Distingides autoritats,

La passada legislatura, coincidint amb el trasllat de l’activitat parlamentària a la nova seu, vam apostar per una major obertura de la institució cap a la ciutadania. El vestíbul del Consell General ha estat escenari de concerts, exposicions i altres actes cívics i culturals. Hem contribuït a fer visibles jornades internacionals, com el Dia de la Democràcia, el Dia per l’Eliminació de la Violència vers les Dones o el Dia de les Persones amb Discapacitat.

A la plaça hi han ballat els esbarts, s’hi han aixecat castells per commemorar el Dia Mundial de la Diabetis i han rodat les falles enceses amb la Flama del Canigó. Aprofito per felicitar públicament els fallaires, després que la Unesco hagi declarat les Falles del Pirineu Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

En aquesta mateixa línia d’obertura del Consell General, la legislatura passada vam renovar la pàgina web i vam presentar el marxandatge de la Casa de la Vall, com una manera d’explicar la història de l’edifici i de la institució a través dels objectes.

Hem donat continuïtat al projecte educatiu del Consell General dels Joves, que aquest any es va celebrar just abans d’iniciar la nova legislatura. El Consell dels Joves propicia l’acostament dels nois i les noies a la tasca que desenvolupa el Consell i els ofereix un espai per donar a conèixer les seves idees i opinions. Els joves fan sentir la seva veu, alhora que es familiaritzen amb el funcionament de la institució parlamentària.

Però aquesta no és l’única activitat educativa que acollim. Tant la Casa de la Vall com la seu nova del Consell General són cada any objecte de visites escolars. En aquest sentit, cal valorar la feina dels professors i també la de l’equip de guies, que inicien els infants a les institucions.

Hem rebut així mateix la visita de personalitats d’arreu, a qui els mostrem amb orgull el nostre patrimoni i els expliquem la història del Consell. Un parlament que és hereu d’aquell Consell de la Terra del qual ben aviat, el 2019, celebrarem els 600 anys.

Fent un repàs del que han estat aquests primers mesos de la legislatura, tant pel que fa a la tasca legislativa com al vessant més de representació i d’obertura, no puc sinó agrair la feina de tot el personal de la institució.

Vull agrair també des d’aquí la cobertura dels mitjans de comunicació, que informen puntualment de la nostra activitat.

 

Senyores i senyors,

La màxima 47 del Manual Digest insta a “privar-se voluntàriament d’allò que pot causar gran dany a les valls, o algun disgust”. Antoni Fiter i Rossell aconsella, doncs, austeritat, contenció i prudència.

Andorra ha viscut mesos de trasbals, d’incerteses, i hom no pot deixar de preguntar-se on ens devem haver equivocat perquè se’ns hagi assenyalat amb el dit amb tanta força. Aquesta no és una reflexió només per als polítics, sinó per a tots plegats. Perquè és la nostra responsabilitat, des del treballador ras fins al més alt l’executiu o membre del consell d’administració, d’actuar sense comprometre el nom de tots.

A La bíblia andorrana, l’última novel·la d’Albert Villaró, veiem la banca en el punt de mira. I prou que sabem que la ficció conté una certa dosi de realitat. Però també s’hi reivindica, i cito l’autor, “una Andorra real, de gent honesta, de gent treballadora. Una Andorra que ha sabut navegar per la història sense fer mal a ningú. Sense guerres, sense tortures, sense repressió.”

La nostra és una història d’equilibris. Hem sabut relacionar-nos durant segles amb els veïns procurant evitar qualsevol mostra d’arrogància. Al contrari, hem anat fent durant molt de temps com diu una altra de les màximes del Manual Digest, la màxima 49: “No demostrar mai riqueses, ni propalar poder i forces, sinó predicar misèries i flaqueses de les valls; pues és així”.

Potser no cal ara predicar misèries i flaqueses, perquè l’Andorra d’avui no és l’Andorra del segle XVIII. Hem tingut la sort d’heretar dels nostres pares i padrins un país pròsper, malgrat la crisi que ens ha sacsejat durament els últims anys, igual que a tot l’entorn europeu.

El camí d’obertura que hem iniciat és un camí d’oportunitats, si sabem traçar-lo amb la mateixa habilitat que van demostrar els nostres avantpassats defensant la nostra singularitat.

Però certament hem de ser més prudents que mai i pensar bé les conseqüències de qualsevol de les nostres accions.

Altrament, ens hi pot anar el nostre benestar, la nostra prosperitat, la nostra pervivència. Pels motius que siguin, en algun moment fins i tot l’estructura institucional, set cops centenària, s’ha trobat en el punt de mira d’aquells que potser anhelaven la desestabilització del país. Sortosament, el missatge del Papa Francesc tramés per sa excel·lència el copríncep episcopal el dia de Meritxell tancà amb pany i clau aquelles especulacions.

 

Senyores i senyors, distingides autoritats,

Aquest 2015 no només hem iniciat una nova legislatura al Consell General, sinó que fa tot just una setmana hi va haver també eleccions als comuns, preludi d’una nova etapa a les administracions parroquials. La vida continua.

Portem uns dies en que tothom ha dit la seva sobre l’augment de l’abstenció i segurament caldrà que plegats fem una reflexió. Permeteu-me, però, que posi avui l’accent en l’altra cara de la moneda: la participació. La participació dels ciutadans que van anar a votar, un 60,8% del cens electoral, i sobretot la de tots aquells que es van presentar en una o altra candidatura.

Més enllà dels resultats, voldria felicitar les persones que s’han atrevit a fer un pas endavant. Perquè no és tan senzill. Parlar-ne, de com creiem que haurien de ser les coses, potser sí que és fàcil. Implicar-se és tota una altra cosa. Especialment en un moment en què tothom gira la mirada impacient cap als polítics i espera solucions immediates.

Els guanyadors governaran els comuns. El que no han guanyat han pogut escoltar els ciutadans i estic convençut que aprofitaran tot aquest saber treballant per la parròquia, treballant pel país, des de l’oposició o fins i tot des de fora el Comú.

Estic convençut que tots, cadascú des de la seva visió, volem el millor per a Andorra i és ben segur que, de feina, n’hi ha per a tothom.

Un dels personatges de La bíblia andorrana assegura que (i cito) “si el gran Antoni Fiter i Rossell aixequés el cap, ens podria donar molt bons consells. Però tenim la seva obra. Malgrat que han passat gairebé tres segles des que va ser escrita, les seves màximes [...] tenen avui plena vigència”. (Fi de la cita).

Acabaré, doncs, de nou amb el Manual Digest. Perquè en una època de desconcert busquem referents prou sòlids per resistir el present i encarar el futur amb la confiança que ens en sortirem. Diu la màxima 40: “En temps calamitós, de guerres i tribulacions, sofrir-les amb resignació, i abaixar el cap, a fi de poder-lo tornar a alçar després de finides”.

Andorra tornarà a alçar el cap, ja comença a alçar el cap, n’estem segurs. Només depèn de nosaltres i de l’encert de les decisions que sapiguem prendre avui i cada dia.

 

Molt bon Nadal i feliç 2016 per a tots vosaltres i les vostres famílies i amics. Molt bon Nadal a tots els ciutadans, molt bon Nadal a tots el que, d’aquí o de fora, portem Andorra en el cor.

 

Visca Andorra!

 

foto1foto4foto2foto5

Galeria d'imatges

« Novembre 2020 »
Novembre
DlDtDcDjDvDsDg
1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30
Xarxes Socials

Visita de la Secretaria general de la Francofonia, S.E. Mme. Louise Mushikiwabo. 19/10/2020