Discurs del M.I. Sr. Vicenç Mateu Zamora, síndic general amb motiu del Dia de Meritxell, festa nacional d'Andorra.

Discurs del M.I. Sr. Vicenç Mateu Zamora, síndic general

Dia de Meritxell, festa nacional d'Andorra

Casa de la Vall, 8 de setembre de 2015

MI. Sra. Subsíndica,

MM. II. Consellers i Conselleres Generals,

MI. Cap de Govern,

MM. II. Representants dels Coprínceps,

Hbles. Cònsols,

Sr. President del Consell Superior de la Justícia,

Sra. Presidenta del Tribunal Constitucional,

Excel·lentíssims Ambaixadors,

Digníssimes Autoritats,

Senyores i Senyors,

Hi ha dates al calendari que són plenes de significat. Hi ha dies en que tot comença. El dia de Meritxell és per a nosaltres, els andorrans, la fita d’un nou començament. I és alhora un recordatori no només de qui som, sinó també de com hem arribat a ser-ho. Un recordatori de l’esforç i la tenacitat d’aquells que ens han precedit, de la intel·ligència i l’astúcia en l’exercici de la diplomàcia, de la perseverança en mantenir un equilibri secular que ens ha permès de perviure independents.

Aquests valors, i tants d’altres –l’austeritat, la fraternitat, la valentia, la fortalesa de caràcter–,  van servir als nostres avantpassats per superar les dificultats més diverses fins arribar a construir una Andorra pròspera, l’Andorra que nosaltres hem tingut la sort de conèixer.

En els moments d’especial trasbals que ens ha tocat viure, sapiguem fer-los nostres i que siguin, més que l’àncora que ens aferra al lloc on som i evita que anem a la deriva, el far que permet orientar-nos i ens ajuda a continuar el viatge.

Si des del 2008 hem patit la mateixa crisi que la resta d’Europa, aquest 2015 sembla entestat a posar de manifest la nostra particular fragilitat. Però no som pas més fràgils avui que fa set-cents anys.

La passada primavera, Andorra va viure una autèntica commoció. Una sotregada important que va posar en entredit la confiança en el país i en les institucions. Vàrem passar dies agres, moments complicats, on, com en el caure de les fitxes del dominó, tot se’n podia anar en orris. Vam conèixer els amics i els menys amics. Andorra i el seu bon nom va quedar en entredit. Vam passar angoixa, potser fins i tot por. Malgrat la dificultat de la situació, els ciutadans d’Andorra van donar una lliçó de civisme i maduresa i van saber mantenir un comportament exemplar.

És clar que la nostra dimensió fa que trontollem més fàcilment davant de vicissituds que en altres països tenen un menor impacte global, però també ens dóna agilitat i una capacitat de reacció més ràpida. Avui, i sempre, Andorra es manté dempeus, disposada a seguir endavant.

Per això, si el 8 de setembre marca l’inici del curs, el retorn a la normalitat en més d’un sentit, avui més que mai és un dia per confiar de nou en la nostra força, en el molt camí que ens resta per fer, en l’empenta de totes les generacions d’andorrans i residents que comparteixen la mateixa il·lusió pel nostre país. No oblidem, però, que ningú no ens regalarà res. La confiança no la podem basar en la providència, en alguna cosa que ens vindrà donada de fora, sinó en nosaltres mateixos i en la nostra pròpia capacitat de treball i superació.

Benvolguts conciutadans, distingides autoritats,

Meritxell és també el dia en què els andorrans ens reafirmem en la nostra voluntat de ser i la projectem cap al futur.

És sobretot en les èpoques de crisi que tenim l’oportunitat de reflexionar sobre els valors que com a societat ens són irrenunciables, i aquells altres, en canvi, dels quals ens volem desprendre per encarar millor els nous reptes que se’ns plantegen. Ens adonem així que la identitat no és quelcom estàtic. I aquest és possiblement un dels grans desafiaments que afronta l’Andorra d’avui: com continuar sent la mateixa Andorra de sempre i, alhora, ser una Andorra diferent. Perquè sense la necessària adaptació a un món que canvia, i que ho fa molt ràpidament, estaríem condemnats,  si no a desaparèixer, sí com a mínim a un aïllament que fa temps que ha deixat de ser desitjable.

Tanmateix, si volem teixir nous vincles polítics, socials i culturals, sense caure en el parany de la uniformització, hauríem de comprometre’ns a defensar desimboltament allò que tenim de singular. Només així aconseguirem que sumar no suposi -finalment- restar. Defensem allò que ens fa únics –la nostra parla, els nostres costums, les nostres institucions– no com a escut davant dels altres, sinó com la nostra particular aportació a un món que, en la diversitat, hi té una bona part de la seva riquesa.

No ens deixem anar. No ens deixem vèncer pel pessimisme o per la facilitat acomodatícia. Siguem exigents, cadascú des del seu lloc, primer amb nosaltres mateixos i després amb tots els altres, perquè tots formem part d’un mateix projecte. Fem cada dia, a cada moment, en cada acte, una Andorra millor. Més respectuosa, més educada, més integrada, més amable. Més professional, més rigorosa, més endreçada, menys sorollosa, més polida. Més orgullosa de la seva cultura, de la seva història, del seu patrimoni, de la seva llengua.

Només depèn de nosaltres, de tots i cadascun de nosaltres. Desterrem d’una vegada per totes l’Andorra de la mediocritat, l’Andorra dels llestos, també l’Andorra dels tòpics. Fem però primer autocrítica, i esforcem-nos en deixar de costat allò que puguin tenir de veritat. L’excel·lència del país és a les nostres mans. De totes i de tots.

Aquest estiu, i molt especialment aquesta darrera setmana, hem viscut esdeveniments culturals i esportius d’una gran qualitat. Esdeveniments que han permès palesar les moltes possibilitats d’aquest petit gran país. Hem viscut de nou, com sempre sabem fer-ho, l’entusiasta implicació de la ciutadania que s’entrega desinteressadament quan percep que ho fa pel bé i la promoció comunes. N’hem d’estar ben orgullosos.

Aquests darrers dies hem pogut observar el país amb ulls nous. Ja tocava; ja era hora també de recollir els fruits del gran treball de moltes persones a qui hem d’agrair llur esforç i dedicació.

Desprès de mesos d’una mateixa música, Andorra ha pogut oferir una imatge que és la que més s’ajusta a allò que som i que volem ser. Un país amable i simpàtic, un país de pau, terra d’acollida i d’oportunitats. Terra d’aventura. Un país jove i dinàmic, ple de bona gent, un país que es mou, un país en el que passen coses i sempre hi ha coses a fer. Un país que no deixa ningú enrere. Gràcies a una nova mirada exterior, hem redescobert com n’és d’únic i extraordinari el nostre país.

Benvolguts conciutadans, distingides autoritats,

Avui ens retrobem de nou a Casa de la Vall, casa de tots els andorrans. Sapiguem defensar amb les nostres accions la capacitat de parlamentar en tot moment, d’enraonar. Només així podrem construir una Andorra que tothom faci seva.

Aquesta Andorra, fidel a les seves arrels i alhora oberta als nous temps, que confia en el futur perquè confia en ella mateixa, exigeix compromís i responsabilitat.

Que una data assenyalada com la d’avui, dia de Meritxell, ens serveixi per manifestar aquest compromís que, com a andorrans, tenim el deure de renovar cada dia.

Molt bona festa de Meritxell a tothom.

Visca Andorra!