Debat sobre les polítiques d'igualtat a Andorra

Paraules de la subsíndica general, Mònica Bonell Tuset, amb motiu del Debat sobre polítiques d’igualtat:

Distingides autoritats,
Senyores i senyors,

Bona tarda i benvinguts.

El Consell General se suma avui als actes que s’estan fent arreu del món amb motiu de la celebració del Dia Internacional contra l’Homofòbia, i ho fa amb un debat sobre les polítiques d’igualtat a Andorra, que ens van proposar conjuntament el Fòrum Nacional de la Joventut i l’Associació Som Com Som. Per tant, vull en primer lloc agrair a aquestes dues entitats la iniciativa que han tingut, i també el fet que pensessin en fer-ho aquí, que és la seu per excel·lència del debat democràtic.

El 15 de gener de 2015, el Consell General va aprovar una Proposta d’acord per promoure la igualtat de gènere des d’aquesta mateixa institució. L’acord era fruit de quatre anys de reunions en què es van examinar les recomanacions de la UIP, la Unió Interparlamentària, per assolir uns parlaments arreu del món que siguin sensibles al gènere. Això afecta tant a l’organització i el funcionament dels parlaments, com al contingut de les iniciatives legislatives que eventualment s’hi aproven.

En paral·lel a aquestes reunions, els grups parlamentaris de l’anterior legislatura van estar treballant intensament en una proposició de llei per eradicar la violència de gènere. Va ser aquesta feina, i sobretot el fet de posar l’accent en la prevenció, el que va portar a una reflexió més àmplia per part dels consellers i les conselleres generals que en aquells moments estaven perfilant el text. Així van constatar que, si establim mesures de prevenció, per exemple a les escoles, aquestes haurien d’anar orientades a acabar amb qualsevol tipus de discriminació, i no només amb la discriminació per motiu de gènere.

La Constitució és clara en aquest sentit, quan l’article 6 proclama –i cito– que “totes les persones són iguals davant la llei. Ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social”. I encara afegeix: “Els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives”.

En el moment en què es va plantejar ampliar l’àmbit d’aquella proposició de llei per convertir-la en una llei d’igualtat, la legislatura estava molt avançada i no es va veure factible poder finalitzar a temps el nou text, amb tot el que implicava. Finalment es va aprovar la Llei 1/2015, de 15 de gener, per l’eradicació de la violència de gènere i la violència domèstica, una llei que era necessària per ella mateixa. Però ja durant el debat es va fer palesa la voluntat de dotar el país d’una llei d’igualtat i no-discriminació.

És el Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior qui està pilotant, aquesta legislatura, l’elaboració de la llei d’igualtat. Estic convençuda que una futura llei d’igualtat ha de contribuir, entre d’altres, a canviar estereotips de tot tipus, que malauradament encara estan molt arrelats a la nostra societat. I no només en matèria de gènere.

Per això penso que és clau tot el treball que es pugui fer des dels centres educatius, perquè els infants d’avui són la societat del futur. Una societat que volem que sigui més equitativa, on la igualtat d’oportunitats sigui real i efectiva. I subratllo que estem parlant d’igualtat d’oportunitats. Perquè, de diferents, ho som tots i cadascun de nosaltres. El nostre deure és treballar, cadascú des del seu àmbit respectiu, perquè la diferència no sigui, en cap cas, motiu de discriminació. Una Andorra igualitària és, en definitiva, una Andorra més justa.

No m’allargo més, i cedeixo la paraula als moderadors del debat: Carles Perea, de l’Associació Som Com Som, i Laura Solsona, del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra.

Moltes gràcies a tots per la vostra assistència.