25è aniversari del Tribunal Constitucional

El síndic general, Vicenç Mateu, ha participat aquest matí en l'obertura de les jornades que el Tribunal Constitucional ha organitzat amb motiu del seu 25è aniversari sota el títol Són els Tribunals Constitucionals garants de la qualitat democràtica de les societats?. La seva intervenció ha anat precedida per les paraules del president del Tribunal Constitucional, Isidre Molas. En aquesta primera taula d'introducció al col·loqui també hi ha participat el vicepresident del Tribunal Constitucional, Dominique Rousseau.

Intervenció del síndic general, Vicenç Mateu:

25 anys de Constitució, 25 anys de Tribunal Constitucional

Distingides autoritats,

Senyor President, Senyors Presidents, Jutges i Magistrats,

Senyores i senyors,

És un honor per a mi poder participar en l’obertura d’aquestes jornades, organitzades amb motiu del 25è aniversari del Tribunal Constitucional. Encara més quan l’objectiu dels col·loquis d’aquests dies és reflexionar sobre el paper dels tribunals constitucionals en la garantia de la qualitat democràtica de les nostres respectives societats.

El nostre Tribunal Constitucional, com és lògic, neix amb la Constitució. Aquest 2018 ha fet vint-i-cinc anys que els andorrans ens proclamàvem sobirans i, en fer-ho, ens responsabilitzàvem plenament del nostre futur. Perquè la sobirania és, per damunt de tot, un exercici de responsabilitat, tant de les institucions públiques com del conjunt de la ciutadania.

L’aprovació de la Constitució l’any 1993 suposava la culminació d’un procés de reforma de les institucions que, en realitat, s’havia iniciat molt abans. Els grans canvis econòmics i socials que va viure Andorra a partir de la dècada de 1930 es van començar a consolidar a la segona meitat del segle XX i empenyien cap a la necessària modernització d’una estructura institucional que poc havia canviat en la història: dos Coprínceps sobirans i un Consell General que ostentava la representació popular des del segle XV –precisament l’any vinent celebrarem el 600 aniversari del Consell de la Terra– amb unes funcions diverses i no sempre ben delimitades.

La voluntat d’actualització de les institucions es va fer palesa la dècada de 1970, època en la qual, entre d’altres, les dones van aconseguir el vot i es van formular ja algunes propostes de reforma. En aquest context, l’any 1981 s’assolia una fita important: la creació d’un Consell Executiu, un primer govern andorrà que assumia funcions diferents de les del Consell General a partir de l’any següent i que significava un pas decisiu en la separació de poders pròpia de l’Estat de dret. A més, la creació del Consell Executiu obria el camí cap a la redacció d’una Constitució del Principat d’Andorra.

Una dècada més tard, amb l’aprovació de la Constitució, i la posterior ratificació en referèndum el 14 de març de 1993, Andorra deixava de ser aquell “Objecte jurídic no identificat” segons l’havia qualificat el jurista Karl Zemanek. La Constitució fixava una estructura institucional amb uns poders públics ben delimitats, tal com pertoca a un Estat modern, democràtic i de dret, i a més establia un Tribunal Constitucional com a màxim garant dels mandats que conté el text.

Distingides autoritats,

Senyores i Senyors,

El Tribunal Constitucional és l’intèrpret suprem de la Constitució i les seves sentències vinculen els poders públics i a tots els ciutadans. És al Tribunal Constitucional a qui li correspon decidir sobre l’adequació a la Constitució de les lleis, els tractats internacionals i les competències que exerceixen l’Estat i els Comuns. És el Tribunal Constitucional qui coneix dels processos d’empara, pilar de la protecció davant dels poders públics dels drets fonamentals de la persona i de les llibertats.

Convé subratllar la preeminència del lloc que ocupa el Tribunal Constitucional en el marc de l’ordenament jurídic, perquè és el Tribunal Constitucional en última instància, i per mitjà de les competències que tot just acabo d’esmentar, qui garanteix el correcte funcionament de l’Estat de dret. Voldria en aquest punt reconèixer l’excel•lent tasca dels magistrats que n’han format i en formen part, exercida amb la màxima responsabilitat i contribuint així a l’èxit de la institució.

A més de l’estructura institucional, la Constitució estableix les regles del joc per al desenvolupament de l’activitat en els diferents àmbits -polític, econòmic i social. Tot plegat, d’acord amb uns principis que són els que inspiren l’acció de l’Estat: el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona.

El text constitucional ofereix el marc de convivència, però som els polítics i els ciutadans els que n’hem de saber aprofitar les potencialitats i transformar la lletra en una realitat tangible que ens sigui favorable i que contribueixi a cohesionar-nos com a societat. Des del Consell General, així com des de la resta de les institucions públiques, tenim el deure de treballar cada dia perquè les condicions de llibertat i d’igualtat d’oportunitats siguin reals i efectives. Perquè la justícia s’apliqui amb la rapidesa i la imparcialitat necessàries. Perquè tots plegats siguem tolerants amb la diversitat –d’origen, de condició o de creences– per a una millor convivència. Perquè Andorra sigui exemplar en el respecte dels drets de les persones.

La nostra és una Constitució moderna que, a més d’un catàleg de drets i llibertats similar al d’altres constitucions del segle XX, introdueix un element nou: la preocupació per les generacions futures i el compromís amb el medi ambient. Efectivament, ja en el seu preàmbul, la Carta Magna manifesta la voluntat del poble andorrà “d’aportar a totes les causes comunes de la humanitat la seva col•laboració i el seu esforç, i molt especialment quan es tracti de preservar la integritat de la Terra i de garantir per a les generacions futures un medi de vida adequat”. La preocupació per la sostenibilitat, mediambiental, però també social, es tradueix en polítiques concretes i en l’adhesió i el compromís de les institucions públiques amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

A Andorra constatem ja indicis de recuperació, però a ningú se li escapa que aquests darrers anys de crisi ens han obligat a repensar-nos, individualment i col•lectiva. Durant segles, l’equilibri ha estat senya de la nostra identitat. Avui més que mai, hem de ser capaços de trobar la justa mesura entre la tradició i una nova manera de fer, necessàriament oberta i transparent en un món que, en globalitzar-se, s’ha tornat més petit i proper. Això requereix, sobretot, generositat i una mirada que s’elevi per damunt del curt termini, cap a un horitzó que és el nostre i també el de les generacions a venir.

Els reptes que tenim al davant són importants, si volem que Andorra continuï oferint oportunitats de creixement per als seus ciutadans i, molt especialment, per als joves que tot just comencen a obrir-se camí. Per això, mantenint-nos fidels a l’esperit de la Constitució i a la voluntat del poble andorrà expressada a través d’ella, hem de trobar noves vies que ens permetin avançar plegats, sense deixar ningú enrere, cap a un futur que sigui de benestar i de prosperitat per a tothom.

Amb l’aprovació de la Constitució i el consegüent reconeixement internacional, gràcies a l’homologació jurídica que proporcionava el text, Andorra s’obria al món i es mostrava decidida a participar, d’igual a igual, en el gran concert de les nacions. Enrere quedava, doncs, la màxima d’Antoni Fiter i Rossell recollida al Manual Digest, obra clau del segle XVIII per conèixer la història, les institucions i els usos i costums del Principat d’Andorra, de mantenir nets els camins interns mentre no importava que restessin bruts i pedregosos els camins que menen cap a l’exterior. Avui volem també nets els camins que van i venen de fora. En aquest darrer quart de segle, Andorra ha viscut una gran transformació, no només física, no només institucional, sinó també de mentalitat.

En aquests moments, l’obertura d’Andorra passa per un acord d’associació amb la Unió Europea que ofereixi noves perspectives al joves, així com a les empreses i els professionals del Principat. Europa és, doncs, el gran repte i, al mateix temps, una promesa de futur en la qual val la pena que hi esmercem els nostres esforços, institucionalment però també com a societat.
Andorra és un petit miracle de la història. Que tota la saviesa que ens han llegat aquells que ens han precedit sigui la nostra millor guia.

No voldria acabar sense felicitar el Tribunal Constitucional en aquest 25è aniversari, així com al seu president, al seu vicepresident i a tots els eus membres per l’encert d’organitzar aquestes jornades. Perquè l'imperi de la llei és la més sòlida garantia per als febles. La millor garantia per a tots.

Així mateix, desitjo a tots els participants que aquests dies feu molt bona feina i que, si us queda temps, aprofiteu per conèixer el país. Aquesta tarda sereu tots molt benvinguts al Consell General i a la Casa de la Vall, seu tradicional del nostre parlament.

Moltes gràcies.