136a Assemblea de l’UIP
Una delegació del Consell General participa aquests dies a la 136a Assemblea de la UIP, que té lloc a Dhaka (Bangladesh) de l'1 al 5 d'abril. La delegació està formada pel síndic general, Vicenç Mateu, i els consellers generals, Joan Carles Camp (GPL) i Rosa Gili (GPM).
El Síndic General va participar ahir en el debat general sobre la lluita contra les desigualtats i avui mateix ha presidit l'assemblea, en substitució de la presidenta del Parlament de Bangladesh, Shirin Sharmin Chaudhury. Els consellers generals Joan Carles Camp i Rosa Gili participen en les comissions permanents i assisteixen també a l’assemblea.
La UIP va ser fundada l'any 1889 per parlamentaris membres del moviment pacifista del segle XIX. Actualment la UIP està integrada per gairebé tots els parlaments del món (en l’actualitat la integren 166 parlaments nacionals) i és essencialment un fòrum de diàleg i cooperació parlamentària. L’objecte de la Unió és afavorir la pau i la seguretat, a través del diàleg polític, promoure la democràcia, el bon govern i el respecte dels drets humans, contribuint al desenvolupament d'institucions legislatives representatives i eficaces. La UIP s'organitza en grups geopolítics i el Consell és membre del Grup dels 12 + que compta amb 47 membres (entre els quals tots els membres de la UE, els petits estats europeus, Canadà i Austràlia).
- Intervenció del Síndic General
Débat général: Corriger les inégalités pour assurer à tous dignité et bien-être
Monsieur le Président de l’Union interparlementaire,
Chers collègues,
Mesdames et Messieurs,
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible van ser establerts per les Nacions Unides com a continuïtat i ampliació dels Objectius del Mil·lenni, en el sentit que van més enllà de l’agenda estrictament social i posen en relleu la relació entre el creixement econòmic, la inclusió social i la protecció del medi ambient. Una mirada global és la que ens permet entendre que les desigualtats, sigui quina sigui la seva arrel, són, a més d’injustes, una font de conflictes i inestabilitat. És per aquest motiu que, a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, les Nacions Unides fan una crida a tots els països, als respectius òrgans de govern i evidentment als parlaments, per tal que s’implementin les mesures necessàries per reduir les desigualtats, dins dels països i entre els països.
Vull felicitar en aquest punt la Unió Interparlamentària i el Comitè preparatori de la present assemblea per haver escollit aquest tema. Estic convençut que el debat d’aquests dies ens permetrà compartir experiències i reflexionar sobre el paper que tenim els parlaments en la consecució de societats més igualitàries i, en definitiva, societats més justes.
En primer lloc, voldria subratllar que quan parlem d’igualtat o desigualtat ens referim, principalment, a les oportunitats que tenim o deixem de tenir en funció del nostre origen o la nostra condició. Perquè ja ho sabem, que tots som diferents i que la diversitat forma part de la riquesa del món. No volem pas societats o països uniformes.
En aquest sentit, la igualtat s’entén com el conjunt d’eines que ens acompanyen en el nostre desenvolupament personal i social, més que no pas com a punt de destí. Una d’aquestes eines és, sens dubte, l’educació.
L’educació és clau en la formació de ciutadans responsables i reflexius i, per tant, és condició necessària per a la democràcia. L’educació és clau també en la formació de futurs professionals, que a més de competitius incorporin altres valors a la seva feina com la sostenibilitat, l’accessibilitat o l’equitat.
Els responsables polítics tenim, doncs, el deure de garantir l’accés de tots els ciutadans a un sistema educatiu públic, universal i de qualitat. A Andorra ens sentim especialment orgullosos del nostre model educatiu, ja que disposem de tres sistemes públics i gratuïts: l’andorrà, el francès i l’espanyol, que permeten que les famílies pugin escollir quin d’ells respon millor a les seves expectatives i que, en qualsevol cas, ofereixen una sòlida formació als seus alumnes.
Més enllà de l’educació, la igualtat és també l’accés a llocs, institucions i serveis sense ser discriminat per cap raó o condició personal o social. Amb tot, declaracions de principis a banda, no sempre és senzill detectar les fonts de desigualtat dins dels propis països.
A finals de la legislatura passada, en concret el 15 de gener del 2015, el Consell General –el Parlament d’Andorra- va acordar d’impulsar l’elaboració d’un Llibre Blanc de la Igualtat, precisament per detectar les situacions de desigualtat presents al país i proposar polítiques correctores. He de dir que aquest acord no neix del no-res, sinó d’un seguit de reunions en les quals es van examinar, entre d’altres, les recomanacions que havia fet la UIP amb relació als parlaments sensibles al gènere.
Però la reflexió, que s’havia iniciat entorn de qüestions exclusivament de gènere, aviat va ampliar el seu abast. També perquè en aquella època s’estava treballant una llei contra la violència que posava l’accent en la prevenció i això va permetre constatar que, si es volia prevenir la violència, s’havia de combatre no només la discriminació de gènere, sinó qualsevol tipus de discriminació.
En aquests moments, i després de mesos de treballs en què han participat el Parlament, el Govern i les entitats que representen els col·lectius més vulnerables de la societat, el Llibre Blanc de la Igualtat del Principat d’Andorra està molt avançat. De fet, la previsió és que es pugui presentar públicament el proper mes de juny.
A partir d’aquí, ja hi ha algunes mesures que s’han començat a perfilar, com ara l’elaboració i posterior aprovació i implementació d’una llei d’igualtat, o la creació d’un observatori de la igualtat que reculli dades estadístiques sobre els col·lectius vulnerables: dones, infants, joves, gent gran, persones amb discapacitat, persones immigrades o col·lectiu LGTB.
Del treball fet fins ara se n’extreu que caldrà incidir en diferents àmbits i des de diferents perspectives per combatre la discriminació de manera efectiva: mitjançant la sensibilització, la formació, l’educació i la comunicació.
Pel que fa a les desigualtats entre països, és evident que ens cal enfortir la solidaritat i la cooperació internacionals. Un país petit com Andorra pot contribuir en la mesura de les seves possibilitats, però no per això el seu compromís amb un món més just és menor.
La participació en fòrums internacionals com la mateixa UIP pretén ser una mostra d’aquest compromís. Alhora és l’oportunitat de fer una crida als altres països, i molt especialment a les grans potències mundials que disposen de més recursos en tots els sentits –humans, materials i diplomàtics-, per tal que entre tots plegats afrontem els grans reptes, humanitaris i ambientals, que tenim damunt la taula.
Els temps són certament complicats i correm el risc de replegar-nos, de tancar-nos sobre nosaltres mateixos. Sapiguem ser valents i generosos. Només així podrem construir un món millor per a les futures generacions.
Je vous remercie de votre attention.