El Consell General en la història
Dipositari de la sobirania del poble, el Consell General és un dels parlaments més antics d’Europa, creat el 1419 en què els senyors d’Andorra, el bisbe d’Urgell i el comte de Foix atorguen als andorrans el dret d’elegir els seus representants per cada parròquia que, reunits un cop l’any, havien de donar solució a les qüestions que se’ls plantejava.
Com a institució representativa del poble andorrà, ha mantingut la seva continuïtat en el temps, alhora que ha evolucionat fins a esdevenir una institució moderna arran de la Constitució de 1993, per la que exerceix la potestat legislativa en un Estat de dret, democràtic i social, amb divisió de poders.
Al llarg de la seva existència, les seves competències s’han orientat en ordenar les qüestions andorranes, del territori, dels costums, les relacions amb els veïns, acció normativa sobre temes que afectaven els béns públics, com l’aigua, per exemple, els límits territorials, i aspectes privats i d’entesa.
Fins al segle XVIII no estan descrites les normes de funcionament amb el Manual Digest, una obra d’Antoni Fiter i Rossell de 1748 en què es descriu la història d’Andorra, les seves institucions i es relacionen els àmbits de competència del Consell General; “camins, aiguas, pescas, cassas, boscos, comunals, termes, carniceries, flecas,”, etc. Aquest text, juntament amb una obra una mica posterior, el Politar, d’Antoni Puig, ens permet conèixer el pensament polític i les seves tradicions que es donaven a Andorra. Al llarg de la seva existència es van ampliar les matèries, que també es referien al pagament de tributs, la importació i exportació de mercaderies, la petició de privilegis duaners, l’exempció de determinats impostos, la residència d’estrangers o els litigis sobre els límits territorials.
Les seves actuacions, en els àmbits indicats, eren reflectides en instruments jurídics, com les ordinacions o els decrets, reglaments, acords i més endavant, lleis. Compost per persones elegides, el Consell General estava legitimat com a assemblea representativa i, fins a l’ordenament immediatament preconstitucional, com a institució executiva.
Fins al 1993, data en què s’aprova la Constitució del Principat d’Andorra, el Consell General exercia un poder proper, sobre el territori i les persones i, d’alguna manera, venia a articular el conjunt de les valls.
En la història d’Andorra i en el Consell General, es troben molts matisos, però de manera esquemàtica es poden distingir tres grans etapes:
1) La creació del Consell de la Terra, l’11 de febrer de 1419
2) La Nova Reforma, del 22 d’abril de 1866
3) La Constitució, del 14 de març de 1993