Projecte de llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica

• 14/12/2016, a les 17.30 h: a demanda dels Srs. Josep Pintat, president del GPL, Rosa Gili, consellera general del GPM, Ladislau Baró, president del GPD i Sílvia E. Bonet, consellera general del GPM
• 29/12/2016, a les 17.30 h: a demanda dels Srs. Josep Pintat, president del GPL, Rosa Gili, consellera general del GPM i Sílvia E. Bonet, consellera general del GPM
• 06/03/2017, a les 17.30 h: a demanda de la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet, consellera general del GPM, de la Sra. Judith Pallarés, consellera del GPL i i de la Sra. Meritxell Palmitjavila, consellera general del GPD

• 30 esmenes del Grup Parlamentari Liberal
• 8 esmenes del Grup Parlamentari Demòcrata 
• 15 esmenes del Grup Parlamentari Mixt (SDP)
• 68 esmenes del Grup Parlamentari Mixt (PS)

A la M. I. Sindicatura

La sotasignada, Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposa l’article 100 de Reglament del Consell General, mitjançant aquest escrit presento les reserves d’esmena següent al Projecte de llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica, publicat al Butlletí del Consell General núm. 74/2016 de data 31 d’octubre del 2016.

Reserva de l’esmena 74 de l’informe del ponent (Grup Parlamentari Mixt – PS 35), que proposa l’addició d’un nou article (que recull part del text de l’article 8 del Projecte de llei) amb el següent redactat:

“Article XX. Dret d’informació dels menors

1. Els menors d’edat tenen dret a rebre informació sobre el seu procés assistencial de forma adequada al seu grau de maduresa i comprensió amb l’objectiu que  puguin participar en les decisions que els concerneixen; sense perjudici de la informació que cal donar als titulars de la seva pàtria potestat o de la seva tutela legal. La informació s’explica oralment amb presència dels titulars de la pàtria potestat i es lliura de forma escrita.

Excepcionalment, si el metge o altre professional de la salut responsable valora que el context familiar és de risc, pot preservar la confidencialitat en benefici del menor.

2. Si aquest menor té 16 anys o més, el procés d’informació es fa com si fos una persona major d’edat, i s’informa els titulars de la seva pàtria potestat o de la seva tutela legal. només en casos de risc imminent i greu per a la seva integritat física o psíquica, a criteri del professional de la salut responsable

3. El  menor de més de 14 anys es pot oposar a que l’equip mèdic comuniqui la informació als titulars de l’autoritat parental, exceptuant  casos de risc imminent i greu per la seva integritat física o psíquica, a criteri del professional responsable però ponderat amb el menor sempre que sigui possible. El personal mèdic deixarà constància escrita del refús del menor.

4. El menor té els drets del pacient major d’edat si bé adaptats als matisos de la present secció.”

Reserva de l’esmena 75 de l’informe del ponent (Grup Parlamentari Mixt – PS 36), que proposa l’addició d’un nou article (que recull part del text de l’article 14 del  Projecte de llei) amb el següent redactat:

“Article XX. El consentiment

1. En el cas del menor d’edat inferior als 14 anys, el consentiment l’han de donar els titulars de la seva pàtria potestat o de la seva tutela legal, havent escoltat en tot cas el seu parer segons el seu grau de comprensió de la situació. En cas de divergència entre els titulars de la pàtria potestat o de la tutela legal del menor, el professional decideix segons el parer del que, al seu criteri, sigui més beneficiós per a la salut del menor. En cas de dubte sobre el benefici al pacient de la decisió per substitució que prenguin tercers, cal consultar el Comitè d’Ètica Assistencial del centre i, si no n’hi ha o en cas d’opinió divergent dels seus membres, s’ha d’adreçar al Comitè Nacional de Bioètica.

2. En el cas del menor entre 14 i 16 anys, cal que el professional valori la seva competència intel·lectual i emocional per a comprendre l’abast de la intervenció sobre la pròpia salut i les conseqüències de la mateixa, en funció de la gravetat de la decisió a prendre. El menor pot decidir per si mateix en tant que aquesta competència sigui considerada suficient, malgrat el dret d’informació dels pares i la seva excepcionalitat, segons disposa l’article a. En cas de valorar-se la maduresa com a insuficient, la presa de decisions correspon als pares o tutors legals del menor, sens perjudici d’escoltar sempre el parer del menor.

3. En els casos en què el consentiment l’hagi de donar els titulars de la pàtria potestat o de la tutela legal del menor, la decisió s’ha d’adoptar atenent sempre el major benefici per a la vida o salut del pacient. Les decisions contràries a aquests interessos han de fer-se saber a l’autoritat judicial directament o a través del ministeri fiscal perquè adopti la resolució corresponent, salvat el cas que per raó d’urgència no sigui possible obtenir l’autorització judicial. En aquest cas el professionals sanitaris han d’adoptar les mesures necessàries per protegir la vida o la salut del pacient, sota l’empara de les causes de justificació d’un deure i estat de necessitat.

4. L’obtenció del consentiment per representació ha de ser adequada a les circumstàncies i proporcionada a les necessitats que hagin de ser ateses, sempre a favor del pacient i amb respecte a la seva dignitat personal. El pacient menor ha de participar, sempre que sigui possible, en la presa de decisions durant el procés assistencial.

5. Els professionals sanitaris poden obviar el consentiment dels responsables legals del menor en els casos següents:

- Quan el menor de 14 anys hagi ho expressa.

- Quan el menor fa la consulta mèdica sense l’acord dels pares, sempre i quan el secret no comprometi greument la seva salut o la seguretat del menor

- Quan el menor està en situació de ruptura familiar

- Quan el refús de tractament per part dels pares posi en perill la salut del menor”

Reserva de l’esmena 77 de l’informe del ponent (Grup Parlamentari Mixt – PS 38), que proposa l’addició d’un nou article, amb el següent text:

S’introdueix un nou article XX en ell Projecte de llei amb el següent text:

“Article XX. Dret d’accés a la història clínica compartida dels menors

Pel que fa al menor d’edat inferior als 14  anys, el dret d’accés a la seva història clínica l’exerceixen els titulars de la seva pàtria potestat o de la seva tutela legal. El dret d’accés del pacient igual o major de 14 anys, o menor emancipat, l’exerceix ell mateix. Els seus responsables legals hi tenen accés també a menys que hi hagi alguna disposició que disposi el contrari.”

Reserva de l’esmena 114 de l’informe del ponent (Grup Parlamentari Mixt – PS 61), que proposa la supressió de la Disposició final segona:

“Disposició final segona

D’acord amb el que estableix l’article 6.6, s’encomana al Govern que en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei desplegui reglamentàriament la forma com s’exerceix el dret a rebre una segona opinió.”

Reserva de l’esmena 121 de l’informe del ponent (Grup Parlamentari Mixt – PS 67), que proposa l’addició d’una Disposició final, amb el següent text:

“Disposició final x

S’afegeix un article 39 bis al Codi de Relacions Laborals amb el text següent:

Article 39 bis. Suspens de la relació laboral per atenció al descendent o ascendent de primer grau hospitalitzat

1. La relació laboral queda en suspens durant l’hospitalització del familiar degudament acreditada.

2. Poden gaudir d'aquest període de suspens de la relació laboral, en el cas de l’atenció als descendents, indistintament, el pare, la mare o el tutor legal del menor.

3. La persona acompanyant la persona hospitalitzada ha de notificar per escrit la demanda a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses on treballa.

4. El termini de suspensió per atenció a descendents o ascendents hospitalitzats computa a l'efecte de vacances i del càlcul d'antiguitat a l'empresa.”

Reserva de l’esmena 122 de l’informe del ponent (Grup Parlamentari Mixt – PS 68), que proposa l’addició d’una Disposició final, amb el següent text:

“Disposició final x

Es modifica el títol del capítol quart, l’article 152 i s’afegeix un article 161bis a la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social amb totes les modificacions, addicions i derogacions introduïdes posteriorment, amb el text següent:

“Capítol quart. Prestacions de maternitat, de paternitat, de risc durant l’embaràs i d’atenció al descendent o ascendent hospitalitzat”

“Article 152. Cobertura

La prestació econòmica per maternitat i paternitat cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs i després del part o de l’adopció d’un infant.

La prestació econòmica per risc durant l’embaràs cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs d’acord amb la regulació que estableix la Llei de la seguretat i la salut en el treball.

La prestació econòmica per atenció al descendent o ascendent de primer grau hospitalitzat cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva als dies fora del treball necessaris per acompanyar el familiar ingressat d’acord amb la regulació que estableix el Codi de Relacions Laborals.”

“Article 161 bis. Prestació per atenció al descendent o ascendent hospitalitzat

1. Tenen dret a la prestació econòmica per atenció al descendent o ascendent hospitalitzat les persones assalariades i les persones que exerceixin una activitat per compte propi que compleixin amb els requisits regulats a l’article 153.

2. Es té dret a la prestació econòmica d’ençà del mateix dia que comença l’hospitalització del descendent o ascendent de primer grau corresponent d’acord amb la legislació laboral.

3. La prestació econòmica és del 100% de la base de càlcul d’acord amb la regulació dels articles 117 o 118, segons es tracti, respectivament, d’una persona assalariada o d’una persona que exerceix una activitat per compte propi i s’abona mentre dura l’hospitalització. La prestació econòmica per atenció al descendent o ascendent hospitalitzat s’extingeix en acabar-se l’hospitalització del familiar o per la reincorporació voluntària al treball de la persona beneficiària de la prestació. De la mateixa manera també s’extingeix per la mort de la persona beneficiària.

5. La prestació econòmica per atenció al descendent o ascendent hospitalitzat pot ser denegada, suspesa o anul·lada quan la persona beneficiària ha actuat de manera fraudulenta per obtenir o conservar aquesta prestació, així com si treballa com a persona assalariada o per compte propi durant els corresponents períodes de descans.”

Consell General, 20 d’octubre del 2017

Rosa Gili Casals