Intervenció de Ladislau Baró, president del Grup Parlamentari Demòcrata

Intervenció en el debat d’orientació política de Ladislau Baró Solà, president del Grup Parlamentari Demòcrata

En el decurs del debat d’orientació política celebrat l’octubre del 2015 els demòcrates vam afirmar que, malgrat la complexitat de totes les qüestions vinculades a l’afer BPA, en la present legislatura hi havia vida més enllà d’aquesta qüestió.  Doncs bé, transcorregut mig any després d’expressada aquesta afirmació, ens complau constatar la desitjada vitalitat de la legislatura alhora que ens satisfà remarcar que el procés de resolució i, més en general, de solució de la crisi derivada de la qüestió BPA avança en unes pautes d’idoneïtat més que notables.  Insistirem en aquesta qüestió més endavant.

Permetin-me ara, senyores i senyors consellers, comentar breument quins són alguns dels aspectes més destacats ens els que es fonamenta la nostra apreciació sobre la vitalitat de la legislatura. S’hi va referir ahir el senyor cap de govern, i en certa manera s’hi acaben de referir els representants de les forces polítiques presents al Consell General que m’han precedit en l’ús de la paraula. Acord d’associació amb Europa, eficàcia del nostre model constitucional d’estructura territorial, reforma de la funció publica i sostenibilitat del nostre sistema sanitari i de seguretat social. Molts d’aquests temes, per no dir tots, es defineixen en termes de sostenibilitat i ens porten a parlar del control de l’endeutament públic.

De manera vinculada a aquesta darrera qüestió hi podem afegir la consolidació del sistema tributari, àmbit que a la vegada ens condueix cap a la transparència fiscal internacional. Esmentant totes aquestes qüestions no ens estem referint al programa polític dels demòcrates, que també, sinó que estem parlant sobre tot d’una proposta de modernització del país. Una proposta de modernització defensada amb fermesa per les majories i els governs demòcrates però iniciada, cal reconèixer-ho, i cal congratular-se’n, en anteriors legislatures. En un món, s’ha dit moltes vegades, que canvia a gran velocitat la única resposta possible és l’adaptativa. Una resposta que cal formular amb prudència però també amb decisió. Podríem dir que aquesta capacitat ha estat sempre en la genètica sociocultural dels andorrans.

De vegades, històricament, aquesta modalitat de resposta ha passat per romandre discrets, gairebé camuflats, davant els canvis i trasbalsos exteriors. Avui, però, la necessària adaptació no passa per aquesta mena de plantejaments. No són possibles en un món globalitzat.

No podem girar l’esquena al que passa a fora. Els països veïns, l’OCDE, la UE demanen la cooperació d’Andorra. I l’obtenen. Els demòcrates estem convençuts que no pot ser d’una altra manera. Aquesta és la fèrtil línia de treball seguida per la política exterior del govern. Per això secundem la proposta formulada ahir pel senyor cap de govern en el sentit d’entrar ben aviat a tràmit parlamentari els convenis amb l’OCDE i la UE d’intercanvi automàtic d’informació, així com la necessària llei en el mateix àmbit normatiu.

Per això aplaudim la continuïtat de la política d’establiment de CDIs. Per això estem plenament implicats en el pacte d’estat per la consecució d’un acord d’associació amb la UE que ens permeti accedir al mercat interior europeu.

Permetin, senyores y senyors consellers, que em detingui breument en aquest darrer apartat. El senyor cap de govern es va referir ahir a la importància de la presència del grup liberal en el referit pacte d’estat. Permetin-me, senyors del grup parlamentari  liberal, que els exhorti en el mateix sentit. Mirin, la polarització política real avui a Andorra, segons el meu criteri, passa per la dicotomia entre reformadors i immobilistes.

 Vull creure, així ho crec, que Liberals d’Andorra no és una formació immobilista. Els liberals d’Andorra diuen que tenen prevencions sobre com es planteja la negociació i que volen tenir una exhaustiva llista de costos beneficis en relació a l’accés al mercat interior. I tots sabem que Liberals d’Andorra es proclama com una formació no immobilista. Els liberals d’Andorra diuen que tenen un dictamen que analitza amb expertesa tècnica aquesta qüestió però no sabem si el referit dictamen conté l’esmentat estudi de costos beneficis. També afirmen que volen encarar la negociació sense tocar ni una sola coma en determinats aspectes. I malgrat tot, volem continuar creient que Liberals d’Andorra no és una formació immobilista.

Els liberals d’Andorra sostenen que  caldria re formular el pacte d’estat en uns altres termes i posar fre a la negociació. I tots sabem que Liberals d’Andorra no vol ser considerada de cap manera com una formació immobilista.

Els hem de dir que els demòcrates estem convençuts de la bondat d’assolir l’acord d’associació. Noves perspectives de treball i de negoci s’obren. Noves perspectives de cooperació i col·laboració. L’acord d’associació entra en sintonia amb l’obertura econòmica que està desenvolupant el Principat. D’altra banda, som conscients que hi ha determinats àmbits en les quals cal ser especialment vigilants. Ens referim a les anomenades línies vermelles, ja conegudes.

I també estem convençuts que la participació en el pacte d’estat de totes les forces polítiques presents al Consell General, cadascuna esmentant les seves preocupacions i formulant les seves observacions, fora molt bona per Andorra, alhora que estem convençuts que Liberals d’Andorra és un partit europeista i no immobilista. Per això, senyors liberals, els convidem a integrar el pacte d’estat, a fer arribar a les altres forces polítiques els seus dubtes i aportacions. Parlem, tots plegats, sobre com ho podem fer. Segur que trobarem la manera.

Diferents acords transversals van ser ahir proposats pel cap de govern, a més del ja referit pacte d’estat per a l’assoliment d’un acord d’associació amb la UE. El futur del sistema financer, competències i transferències dels comuns i sostenibilitat i qualitat del nostre sistema sanitari. De fet, aquestes propostes no parteixen del no res, sinó que formen part de l’agenda política de Demòcrates per Andorra i també d’alguna manera de la de les altres forces polítiques presents al Consell General. En aquest sentit, el ministre de sanitat va proposar recentment el referit pacte en una compareixença davant la comissió legislativa corresponent.

I cal també esmentar que el Consell General en el passat debat d’orientació política celebrat l’octubre del 2015 va aprovar un parell de resolucions referides, per un costat, a l’enfortiment del lideratge del ministeri de sanitat a l’hora de coordinar les accions del SAAS i de la CASS en el desenvolupament de les polítiques de reforma sanitària, i, per l’altre costat, a la necessària reflexió sobre el futur del sistema financer vinculada a la possibilitat de sol·licitar l’entrada en el Fons Monetari Internacional. Dit això, cal apreciar la concreció i l’amplitud participativa amb les que es concreten les propostes formulades ahir pel senyor Cap de Govern.

Ens hi estendre’m una mica. Pel que fa al sistema financer, diàleg entre les feines d’anàlisi i de prospectiva desenvolupades per la Comissió especial del Consell General i les desenvolupades pel Govern, incorporant en el referit diàleg a l’associació de bancs d’Andorra. Entre altres qüestions es tracta de millorar els sistemes de control i de supervisió, d’avaluar els impactes interns de la nova normativa derivada de l’evolució internacional, d’encarar la qüestió del prestador d’última instància i de considerar la qüestió de l’adhesió al FMI. Tant l’afer BPA com l’evolució normativa internacional en matèria de transparència fiscal obliguen a aquest esforç de diàleg i, si pot ser, de concertació i de consens.

En relació a la reforma sanitària l’oferiment de concertació a les diferents forces polítiques se situa en un punt de partida ben clar. La proposta d’un nou règim de convenció entre CASS, SAAS i ministeri per tal d’establir un nou model de relació entre els professionals de la salut i el sistema sanitari, amb la finalitat de controlar abusos, duplicitats i males pràctiques, sense retallar ni els drets dels pacients ni rebaixar la qualitat assistencial oferta, tot enfortint el lideratge del ministeri alhora d’establir els deures i obligacions dels prestadors de serveis sanitaris i la seva subsegüent acreditació.

Pel que fa a la qüestió de les competències i les transferències als comuns, partint de l’acord institucional que es va vertebrar durant l’anterior legislatura, cal desitjar la consecució d’un acord global en aquest àmbit, encara que probablement el mateix s’hagi d’anar desenvolupant per etapes. Celebrem que el govern en plantegi una d’inicial a partir de la discussió d’una llei de col·laboració entre l’administració general i els comuns, un text que segons el nostre criteri ha de desenvolupar un principi essencial per a encarar la qüestió en un estat relativament descentralitzat com és el nostre. Ens referim al principi de cooperació.

Així, les administracions comunals i l’administració general haurien de basar les seves relacions en aquest principi destinat a enfortir la implicació conjunta de les diferents institucions concernides, cadascuna dins el seu àmbit competencial, en el desenvolupament de les polítiques que afecten l’estat. Esmentem-ne algunes. Mecanismes de cessió gratuïta de terrenys per a necessitats d’interès general, vertebració d’una agència tributària única, qüestions de mobilitat del personal, afinament dels àmbits competencials respectius per tal d’evitar solapaments o absències i reflexió sobre el finançament de les institucions territorials de l’estat a partir d’un escenari fiscal força diferent en relació al que hi havia l’any 93, quan es van aprovar les lleis qualificades de competències i transferències.

Si aquest procés negociador, en el que hi ha de participar, a més del Govern i dels comuns, el Consell General, que és qui en definitiva ha d’aprovar els textos legislatius, es fonamenta en el principi de cooperació institucional i s’emmarca en una visió global de l’estructura territorial del Principat, si es compleixen aquests requisits, insisteixo, podrem albirar un resultat satisfactori del mateix. Un resultat al que caldrà arribar, en tot cas, sempre dins els límits del que estableix la nostra constitució.

Aquests són alguns dels grans temes que han de pautar una legislatura que, com dèiem al principi de la nostra intervenció, manté, malgrat la complexitat de la crisi BPA, la seva vitalitat. Una vitalitat que queda palesa en el gran nombre de qüestions que, més enllà dels referits temes, tenim damunt la taula.

El discurs pronunciat ahir pel senyor cap de govern així ho acredita. No el podem ara comentar tot, ni és aquest l’objectiu de la present intervenció. Sí que volem dir que vam apreciar el seu nervi polític, la seva vertebració constant i sistemàtica a partir del recurs a  criteris de transparència, d’homologació internacional, d’obertura, de competitivitat i de bones pràctiques. La seva aposta fou doble. Per un costat,  mantenir la competitivitat dels sectors econòmics diguem-ne tradicionals, com ara el comerç, l’agricultura, el turisme, la construcció, molts d’ells, per no dir tots, estretament relacionats; una competitivitat que, sigui dit de passada, també caldrà preservar des de l’acord d’associació amb la UE.

 I per l’altre costat, l’aposta per la continuïtat en el procés d’obertura econòmica, per la implantació de nous sectors, i, en definitiva, per la continuïtat en l’esforç de diversificació de la nostra economia. Una diversificació en la que, n’estem convençuts, l’accés al mercat interior europeu hi pot tenir molt a veure en termes favorables.

El grup parlamentari demòcrata, plural i cohesionat com sempre, continuarà exercint en el molt que queda de legislatura les tasques parlamentàries d’impuls, control, col·laboració i iniciativa legislativa. En aquest darrer apartat volem deixar constància que, entre altres qüestions, estem treballant en els àmbits del dret privat substantiu i procedimental i també en dues esferes a les que ara ens volem referir breument.

La reforma del codi de relacions laborals i la regulació del dret de vaga, per un costat, i el desenvolupament d’un marc normatiu, que pot comportar també una modificació del reglament del consell general, sobre la transparència i la regulació de secrets oficials, per l’altre. En el primer cas, es tracta, ho deia ahir el cap de govern, d’adaptar la legislació a un entorn econòmic marcat per una moderada recuperació del creixement, mentre que pel que fa a la segona qüestió és evident que durant la present legislatura i degut a la crisi BPA, encara que no només per aquesta raó, s’han posat en evidència certes mancances del nostre ordenament jurídic en aquest àmbit.

Sabem que aquesta apreciació es compartida per la resta de grups parlamentaris, i també pel govern, i a la vegada just és remarcar que el grup liberal ens ha fet arribar un primer document sobre regulació de secrets oficials que estem analitzant amb l’atenció que mereix.

Hem apuntat al principi que ens referiríem a la qüestió BPA. Catorze mesos després de l’inici de la crisi se’n pot fer, sense cap mena de dubte, un balanç, avui encara provisional, força satisfactori. Ho va fer abastament ahir el cap de govern.

S’ han referit avui a la qüestió els representants de les diferents forces polítiques, no totes certament amb el mateix to.

La resolució de la crisis iniciada amb la nota del FINCEN del març 2015 s’inscriu en un procés complex de mesures i decisions a diferents nivells que certament encara no ha conclòs i que té repercussions en l’horitzó del mig i del llarg termini. Però d’entrada cal remarcar que en poc més d’un any el balanç es clarament satisfactori. Afirmar això no és ni un exercici de triomfalisme ni d’autocomplaença. És gairebé una mera constatació de fets. Les institucions concernides en cada àmbit han reaccionat i donat resposta en els ritmes adequats. Qüestió, la dels ritmes, tan important com la dels continguts en una crisi d’aquestes característiques. Fem, breument, una mica de memòria.

Amb la nota del FINCEN del març 2015 no només la BPA deixava de ser un banc viable sinó que també es veia compromès el futur de la plaça financera andorrana. La intervenció de l’INAF sobre l’entitat financera concernida no es va fer esperar, demostrant així a la comunitat internacional que el nostre país no amagava el cap sota l’ala davant de la qüestió. Aquesta rapidesa de reflexes fou clau per a recuperar una credibilitat sobtadament malmesa en l’àmbit financer. Emès aquest primer senyal calia dotar el nostre ordenament jurídic dels instrument necessaris per a resoldre la crisi en un horitzó proper. No es podia deixar la qüestió en mans del nostre dret llavors vigent.

Així va ser que tot just conclòs el procés d’investidura del Cap de Govern i de confecció del gabinet ministerial el govern va exercir ràpidament la iniciativa legislativa, en un àmbit normatiu complex, i va proposar al Consell General un text que permetia encarar la qüestió amb solvència, com el pas del temps així ho ha demostrat. La resposta de gairebé totes les forces polítiques presents a la cambra va ser ràpida i positiva. Amb la llei ja vigent, la subsegüent creació de l’AREB que de la mateixa dimana haurà estat decisiva per a la bona marxa del procés de resolució de la crisi. Des que l’AREB es va posar a treballar el ritme requerit per a garantir la bondat del procés havia de ser un altre. La rapidesa i els reflexos havien de donar pas a la minuciositat i a la pulcritud. El banc bo segregat de BPA havia de ser precisament això: bo.

Des de l’AREB es va encomanar una complexa auditoria sobre la provinença dels diferents actius del banc, per tal de tenir la certesa que els actius traspassats a Vallbanc no patien problemes en l’àmbit de la compliance;  aquest era un requisit previ tant per a obtenir el beneplàcit del FINCEN, com per a poder gaudir de nou de l’oxigen prestat per les corresponsalies i per arribar, finalment, a la posterior adjudicació del banc.  Aquest va ser el llarg període de la paciència. De la paciència dels qui havien de prendre les decisions, de la paciència dels qui havien de sostenir els qui prenien les decisions, de la paciència de tots els afectats de bona fe per la crisi BPA i de la paciència de la societat andorrana. Una paciència que s’ha tingut que sobreposar a la impaciència legítima d’alguns i a la impaciència interessada d’altres, aquests darrers amb vocació i possibilitat de fer molt soroll.

Avui, amb Vallbanc adjudicat a un consistent fons d’inversió internacional ens trobem amb un panorama força clarificat. La feina no s’ha conclòs, el procés continua i els efectes el cas BPA es deixaran sentir durant anys en el nostre país. Cal continuar amb un full de ruta que s’ha revelat ben dissenyat i que s’està mostrant eficaç. I cal continuar administrant-lo amb les dosis necessàries, segons el moment, de celeritat i de paciència. L’estabilitat de la plaça financera està assegurada, els clients de la BPA tenen garantits els seus actius i els treballadors, al menys la majoria, poden trobar una sortida raonable a la seva problemàtica laboral. El resultat que avui tenim, per bé que encara parcial, mostra un equilibri força raonable i satisfactori.

Cal admetre que tant la societat civil com les institucions han tingut la força i la consistència necessàries per a fer front a la crisi. Decisions adequades preses en els ritmes adequats i acompanyades de la de vegades tan necessària paciència. Cal reconèixer també que el nostre país ha viscut –i està vivint encara, no ens enganyem- una intensa situació d’estres derivada de l’afer BPA. Una situació de les complicades de veritat. Amb variables econòmiques i polítiques –tant internes com externes- de gran calat i de diverses ramificacions. I, saben una cosa senyores i senyors consellers? Estic molt orgullós, de la resposta conjunta que s’ha sabut donar. Aquesta haurà estat també una crisi clarificadora. En les situacions d’estres cauen caretes, es desemmascaren interessos, i també apareixen empaties i complicitats. Silencis eloqüents conviuen amb estridències ensordidores. I també amb raonaments assenyats.

Tot plegat sumaria zero si no fos per la capacitat de les institucions de l’estat dret a l’hora de generar consensos. La separació de poders, postulada pel gran Montesquieu, està a l’origen de l’èxit. Diverses institucions que actuen sota l’àmbit de les seves respectives competències, de vegades es complementen, de vegades es vigilen. Diverses institucions que recullen el pluralisme i les preferències de la societat, que es veuen influïdes i alhora influeixen en l’opinió pública i en la societat civil. Diverses institucions imperfectes i perfectibles. Consell General, Govern, Comuns, Justícia, Justícia Constitucional, INAF, AREB, UIFAND. Totes elles desenvolupant les seves funcions, totes elles treballant en els ritmes que els són propis. Totes elles afortunadament imperfectes i perfectibles.

Malfiem-nos dels que parlen en nom de la perfecció, ja que acostumen a amagar el fanatisme o la defensa de l’interès particular o espuri. Fem confiança a allò que és raonable, sensat, idoni, inspirat en el sentit comú. Fem confiança a l’estat de dret i a les seves sempre revisables i millorables imperfeccions. L’equilibri democràtic dels diferents poders, lubricat amb el sentit comú del governants, és el millor antídot no només per a superar situacions de crisi, i ara n’estem tenint una bona prova, sinó també per a garantir una bona convivència.

Ha transcorregut poc més d’un quart de legislatura. Queda encara un llarg camí per recórrer i una important feina política per desenvolupar. El discurs pronunciat ahir pel senyor Toni Martí així ho va acreditar.

El grup parlamentari demòcrata, a més de les tasques parlamentàries que anteriorment hem esmentat, i en la seva qualitat de grup majoritari, continuarà treballant en estreta col·laboració amb el govern i continuarà assegurant l’estabilitat política. Una condició, aquesta darrera, potser no suficient però sí necessària per al correcte funcionament institucional i, potser més important encara, per a l’enfortiment de la recuperació econòmica.