L’estudi, elaborat per segona vegada -la primera va ser el 2016-, s’ha presentat avui amb motiu del dia de la democràcia. Per realitzar-lo, s’ha tingut en compte el marc teòric del primer estudi, l’anàlisi del cens electoral del 2009 al 2019 i una enquesta política contestada per 800 andorrans. A més, s’ha separat l’abstenció en dues branques: aquella que es fa amb conformitat al sistema i la que es dóna com una crítica a la societat actual.
La participació és lleugerament més elevada per part de les dones i, per edat, els que més voten són els majors de 65 anys
El fet és que, encara que la participació s’ha incrementat dels 3.648 ciutadans l’any 1981 als 27.278 el 2019 a les eleccions generals, el percentatge de vots respecte al total possible ha disminuït del 74,5% al 68,3%. Pel que fa a les eleccions comunals, el 1995 van participar 10.411 habitants i a les darreres votacions, 27.823. En aquest cas, la davallada ha sigut del 77,7% del cens al 56,8%. Ara per ara, el 5% d’aquesta abstenció s’atribueix als no residents però, davant la dificultat per depurar aquesta població, el CRES creu que la xifra real es podria incrementar per sobre del 10%.
El director del Centre de Recerca Sociològica, Joan Mico ha explicat que per gènere, la participació és lleugerament més elevada per part de les dones i, per edat, els que més voten són els majors de 65 anys. Per parròquies, en general, les que tenen més electors tenen més proporció d’abstencionistes, a excepció d’Escaldes-Engordany, que va augmentar la participació en les darreres eleccions generals.
Un altre fet destacable és que els electors que no han nascut a Andorra voten més, encara que també han disminuït la seva participació i que els fills de pares no andorrans voten menys que els que tenen un o els dos progenitors amb passaport andorrà, un fet que també es va recollir a l’estudi de 2016. Pel que fa al segment ocupacional, l’abstenció disminueix entre els ciutadans que tenen un treball el qual els permet tindre més benestar.
Comentaris (4)